Aquest trofeu internacional en què l'Europa ha jugat totes les finals (campió 2016, finalista 2017 i campió 2018) era la primera vegada que comptava amb la presència de tres equips locals, el New Sardinia Sail, Olimpia Sarrabus i els amfitrions Polisportiva Onlus. Els convidats internacionals van ser, des de Catalunya l'Europa-ACIDH i la Penya Special Barça i, des de la regió francesa, l'Special Olympic Monaco.
La jove selecció de l'Europa-ACIDH, provinent de gairebé tots els seus equips, va comptar amb el porter Guillermo Garcia (equip B), Jordi Sánchez (equip A), Pol Herranz (equip A), Ilià Benet (equip B), Hugo Díaz (equip B), Paula Puente (equip B), Said (equip B) i Elisabeth Terol (equip C). El torneig es va disposar en dos triangulars, per un costat els locals i per altra banda els internacionals. Un cop jugat cada grup, creuament entre aquests per decidir els finalistes de la següent forma: primers contra segons i tercer contra tercer.
La fase final es va resoldre en dues semifinals i la gran final. El conjunt gracienc va afrontar el primer partit de la fase de grups contra el SO Monaco, un rival d'edat adulta i gran corpulència. El partit va estar dominat tant en possessió com en ocasions pels escapulats de principi a final, guanyant el partit còmodament per 5 a 2, amb doblets de Pol Herranz i Said i el cinquè d'Ilià Benet. L'encontre amb l'Special Barça decidiria el lideratge del grup estranger. Els blaugranes, amb les mateixes condicions físiques que els francesos, no van tenir cap mirament en el contacte físic contra els jovenets escapulats i això va provocar molts nervis i certa por, tanmateix moltes imprecisions i desconcentració; així doncs va arribar la derrota a 1 -2 amb gol de falta per l'únic forat disponible d'Hugo Diaz. La fase prèvia decidiria quins equips passarien a semifinals i quins quedarien fora del torneig.
Als de Gràcia, quedant en segon lloc, els va tocar el primer classificat del grup dels locals, el New Sardinia Sail, que havia guanyat els seus dos encontres, però no van tenir res a fer contra el domini escapulat que els va golejar per 5 a 0, amb 'hat-trick' d'Eli (espectacular partit) i gols de Paula i Ilià (que comença a utilitzar el cap en el camp), en un partit on el porter rival (valorat amb el trofeu 'Migliore Portiere'), va aturar tot allò impensable. El club Olimpia Sarrabus va ser el rival dels graciencs a la semifinal gràcies a la repesca. El partit va començar molt igualat, però poc a poc els escapulats van fer seu el partit i van aconseguir passar a la final amb victòria 4 a 1 gols de Said i Eli i doblet de Jordi.
El Barça va guanyar la seva semifinal contra el Monaco sense massa esforç i, de nou, Sardenya acollia la final catalana per tercer cop. La tensió es podia tallar amb un ganivet i ambdós equips van començar molt nerviosos i l'estrena del marcador, pel jugador blaugrana pitxitxi del torneig, va caure com gerra d'aigua freda i el fantasma del partit passat es passejava pel camp. No obstant, en una jugada de córner, Hugo va agafar l'esquena dels defensors, Pol li va servir amb potència i precisió i de primeres, sense donar temps a que el porter es girés, anotava l'empat, pujant l'esperit de l'equip.
Pocs minuts després Hugo remuntava el partit amb exactament la mateixa jugada del gol anterior. El Barça no es va donar per vençut i va empatar el partit. Qualsevol dels dos equips podia guanyar el matx i endur-se la copa. A falta de 9 minuts pel final, Hugo va tornar a anotar fent un 'hat-trick' amb gol de falta directa. Quan ja semblava que es degustava el triomf, el Barça va tornar a empatar. Els penals estaven al caure quan Pol va rebre una pilota al lateral de l'àrea rival, xutant amb les forces que li quedaven, mentre que tots els defensors intentaven rebutjar la pilota però amb la mala sort de fer tot el contrari, desviant-la i agafant a contrapeu al porter. Era el 4 a 3 a falta de 45 segons pel final.
S'acaba el partit i campions per segon cop del 'Cagliari NO Limits', fent justícia al futbol guanyant amb el millor joc desplegat de tot el torneig amb diferència i essent l'equip menys golejat gràcies a la forta defensa i el gran porter. Realment, l'Europa-ACIDH no té límits!