EUROPA 3 - BARCELONA B 0

La generació nascuda a partir de l'any 1980 ha vist, de ben segur, el millor partit de l'Europa de les seves vides. Superior fins i tot a un ascens a Segona B (1994) o les dues copes de Catalunya obtingudes davant el primer equip del FC Barcelona (1997 i 1998). Allò, certament, van ser èxits i títols enormes. Les copes resten a les vitrines i tenen, quant a palmarès, més importància que el partit d'ahir. És obvi. Però si parlem de futbol, del regust que deixen 90 minuts, sigui quina sigui la competició, el rival i la ronda, difícilment serà superable el derbi disputat a l'estadi en un ja memorable 12 de novembre del 2014.

Primera part

Com si fos un partit de lliga i el rival no fos de la Liga Adelante, l'Europa va sortir a l'inici de la primera part com tots els partits que ha jugat al Nou Sardenya aquesta temporada: amb la cinquena marxa posada. Així, la sorpresa va començar a saltar ben aviat. Al minut 4, una ràpida internada per banda d'Ignacio va servir per fer una potent passada de la mort en paral·lel a la línia de l'àrea petita per a Javi Sánchez. El punta, arribant al segon pal, va engaltar de primeres al fons de la xarxa. Era l'1-0 sense pràcticament adonar-se que el partit havia començat.

Arran del gol el Barcelona B va tenir més la pilota, però de forma estèril. Darrere, en la seva zona de defensa, i perdent-la al segon o tercer toc en transició d'atac. L'Europa, intens en cada marca i en la pressió, recuperava la pilota i ràpidament muntava un contraatac amb perill. Al minut 17, servei de cantonada que rematava Cano de cap i veia com el porter Suárez evitava el gol amb un gran salt. Amb el pas dels minuts l'Europa es va anar fent imperial. Concentració màxima, ràpides sortides a la contra, cap espai concedit darrere...

... i van arribar els 'olés'. Una jugada concreta podria ser el perfecte resum del magistral partit escapulat. En una acció per la banda esquerra, a l'alçada d'atac de la banqueta gracienca, cinc o sis passades en curt entre Nils, Guzman i Pastells van aixacar el públic de la cadira. David no només guanyava 1-0 a Goliat... estava passant per damunt d'ell!. Abans d'arribar al descans, obús de Guzman que va obligar de nou Suárez a volar per evitar el segon de la nit.

Segona part

Res va canviar a la represa. Ni l'Europa cansat ni el Barcelona B motivat per cap arenga al vestidor. L'equip gracienc va seguir amb la mateixa tònica i, lluny de semblar esgotat o especular amb l'avantatge, va acabar de regalar una nit de somni. Passat el quart d'hora, Poves entrava pel golejador Javi Sánchez i, segons després, s'internava a l'àrea per l'esquerra superant el seu marcador i creuant la pilota sobre la sortida del porter, lluny del seu abast. Era el 2-0 i el conte de fandes començava a prendre cos real.

Eusebio Sacristán, tècnic blaugrana, va posar tota l'artilleria sobre la gespa al minut d'encaixar el segon gol, conscient que l'eliminatòria s'escapava dels dits del Barça B en aquell moment ja d'una forma molt real. Però ni els Grimaldo, Patric, Ie, Adama, Diagné ni Dongou van canviar res. L'Europa feia el que volia amb el Barcelona B i el soci i aficionat de l'Europa es fregava les mans davant la màgica nit que estava presenciant. L'Europa va seguir tenint aproximacions mentre que el Barcelona B amb prou feines va fer un únic xut entre pals en tot el partit. Veure per creure!.

Quan els quatre minuts d'afegit semblaven senzillament allargar l'espera del moment d'esclat de l'estadi, va arribar la cirereta. Internada de Rovira pel mig de l'àrea, pilota controlada als peus, pressió al damunt i, malgrat això, amb un toc precís l'extrem va superar la mitja sortida del porter per enviar al fons de la xarxa la tercera diana europeista. Amb el xiulet final, invasió de camp, celebració a la gespa, esclat de joia a la graderia i els jugadors de l'Europa que van marxar cap al vestidor per primera vegada a la història del Nou Sardenya ovacionats pel mig d'un passadís de penyistes i socis. El 12 de novembre havia entrat a la història per la porta gran i serà recordat durant anys!