L’Europa no és pas aliè a aquests circumstàncies i aquí tractarem la fotografia que acompanya aquest article i que molts europeistes ja l’hauran vist moltes vegades. Abans que res, cal contextualitzar la fotografia. Aquesta instantània surt publicada al magnífic “Llibre d’Or del Futbol Català” editat el 1928. El llibre, que tracta l’Europa al mateix nivell que el Barça o l’Espanyol tal com corresponia a l’època, fa un repàs exhaustiu de tots els clubs catalans d’aquell moment, explicant la seva història i orígens.

A l’imatge, a banda de citar els noms dels jugadors, també hi posa “Primer equip” i “1910”. Anem a analitzar la fotografia: hi surten 11 futbolistes (10 jugadors de camp i un porter, dada molt important com veurem més endavant) i pel darrera i pels costats hi apareixen tota una sèrie d’espectadors. Els jugadors estan posats de manera totalment asimètrica i podríem dir que estan disposats en tres files. A la primera fila, és a dir els que estan totalment drets trobem 3 homes: Oriols, Oriols (A.) i Bonaventura Pelaó. A la fila intermitja i que també inclou 3 homes hi tenim a Camps, Gómez i Alfaro. Finalment a la tercera filera, és a dir, els de davant de tot hi trobem a Vicenç Martínez, Bordoy, Olivé, Miñana i Rafel. Un cop presentats els nostres protagonistes, ens centrarem sobretot en tres homes, dels que tenim dades biogràfiques: Joan Bordoy, Vicenç Martínez i Bonaventura Pelaó.

El primer d’aquests, Bordoy, és la clau de volta de la fotografia. El mític porter va néixer a les Illes Balears el 1898, per tant el 1910 tenia 12 anys; és completament impossible que jugués al primer equip: era un nen. Però hi ha més, sabem que Bordoy va començar jugant de migcentre en els equips inferiors de l’Europa, tal i com està demostrat en una alineació publicada a “El Mundo Deportivo” el 23 de novembre de 1911, on també hi apareix Olivé. Si ens hi fixem, a la foto, Bordoy va vestit de jugador de camp i és Oriols (A.) qui vesteix de porter. En el cas de Vicenç Martínez, passa el mateix. El davanter va néixer el 1896, per tant tenia 14 anys el 1910.

Cal explicar que en aquells anys els equips infantils o de base no es regien per un estricte nivell d’edat. Martínez, al ser més gran també va passar al primer equip més aviat i així el trobem per primera vegada la temporada 1911-12, convertint-se tal i com vam explicar a L’Escapvlat número 75 en el jugador més jove en vestir l’escapulada del primer equip. Finalment ens queda Bonaventura Pelaó, el germà gran dels Pelaó. En una entrevista a Esteve on repassa els seus inicis a l’Europa, diu que el seu germà era una mica més gran que ell, per tant si el petit havia nascut el 1898, Bonaventura el 1910 tindria 14 o 15 anys com a molt. De la resta de jugadors, al ser menys coneguts, no s’han trobat dades biogràfiques.

Aleshores, després de tot el que s’ha exposat s’arriba a la conclusió que, malauradament, no és una foto del primer equip de l’Europa tot i que sí que és la més antiga que es coneix fins ara. És fàcil deduir això quan els 3 jugadors dels que tenim dades són menors d’edat i que era impossible que juguessin al primer equip. Un altre fet que ho corrobora és que a la fotografia apareixen 11 jugadors, donant a entendre que és un equip. Cal dir també que veient de manera global el citat “Llibre d’Or”, en molts equips hi apareix una foto de l’equip fundacional, com si fos una “exigència” per part dels autors, i per tant no fora res forassenyat pensar que a falta de fotos del primer equip de la història, el Club fes passar aquesta.

Per altra banda al setembre de 1909 i en el marc del “Torneig Copa Esperanto” apareix publicada a “La Vanguardia” una alineació de l’Europa en un partit contra l’Universitary i que és totalment inèdita i que és la següent :Román, Nogués, Aguiló, Pahissa, Sans, Castells, Zanuy, Ariaga, Escudero, Reñé (E.), Gil. La veritat és que per més investigacions i comprovacions que hem fet, no es pot assegurar que aquests darrers homes fossin els del primer equip de l’Europa. Hi ha tot un seguit de contradiccions que, de moment, no es poden aclarir i una d’elles és que cap d’aquests darrers jugadors apareix posteriorment a cap alineació de les properes temporades escapulades. La recerca i la certesa completa que sigui la primera alineació escapulada encara continua.