L'Europa i la història
La història de l’Europa donaria segurament per omplir moltes i moltes pàgines més de les que s’han escrit i molts i molts minuts més dels que s’han enregistrat. Està plena de singularitats i petits detalls que la fan prou significativa dins el món de l’esport. Poques entitats a casa nostra poden explicar que són peça clau, referent i indispensable de l’inici dels dos principals esports de la península i, a la vegada, han tocat el pou de les categories més baixes fins fregar la desaparició.
Normalment quan això passa, aquest tipus d’entitats s’enfonsen definitivament, però l’Europa ha dibuixat al llarg de més d’un segle una corva de progressió històrica que sembla, ben bé, una muntanya russa. Quan sortir del pou semblava impossible a mitjans del segle passat, l’equip va tornar a l’elit participant cinc anys de la Segona Divisió.
A Tercera, la seva categoria natural els darrers anys, el club gracienc lluita per aprendre a fer-se gran mentre pel camí va deixant petits bocins d’història. Des d’aquesta divisió s’han guanyat dues copes de Catalunya (1997 i 1998) i ara en ple 2015 es jugarà, i a casa, la tercera final de la qual gaudirà el club. Un fet insòlit entre modestos del #futbolcat.
És ben cert allò que es diu que la història sempre torna i que, cíclicament, es repeteix l’èxit. En el cas del club de la Vila de Gràcia la seva història explica que després d’alguna dècada de penúria sempre hi ha un èxit que fa resorgir el club, renovar l’implicació social i garantir la subsistència de l’entitat.
Aquesta final de la Copa Catalunya 2015, al marge de si es guanya o no, ha de servir per enganxar tota una nova generació de joves europeistes que, per edat, no va gaudir o la memòria no arriba per recordar els títols de finals dels anys 90. I és que, per malament que puguin anar les coses, per transicions que es visquin entre temporades o dècades i per complicat que sigui tornar a vincular la societat al futbol modest, l’Europa es converteix amb certa regularitat en el temps en el David que supera Goliat i que fa recordar a tothom que aquest és un club ple d’història que es resisteix a deixar que les seves vitrines s’omplin de pols.