Des del departament de premsa del CE Europa hem parlat amb José Manuel Gallardo, webmaster del portal oficial del San Fernando, sobre la història de l'entitat andalusa. També ho hem fet amb membres de la Pobla de Mafumet per dibuixar una mica més el perfil esportiu. Aquesta és la vida històrica i l'actualitat, resumides, del primer rival de l'Europa en la lluita per l'ascens a Segona B.
El San Fernando CD celebra enguany els 75 anys de la fundació del vell CD San Fernando, 'pare' esportiu de l'existent equip en l'actualitat. L'antic club va viure una etapa daurada entre mitjans dels anys 50 i els anys 60 jugant a Segona. Després d'aquella etapa daurada, l'equip va militar majoritàriament a Tercera. A final dels anys 70 va tenir una etapa de 'matagegants'. L'any 1978, en competició de Copa del Rei, va eliminar Almeria, Nàstic i Osasuna i va guanyar-li el partit d'anada a Valencia (1-0) en l'antic estadi andalús, el Marqués de Varela.
La temporada 1978/1979 va pujar per primera vegada a Segona B, però sense poder acomodar-se a la categoria. Dins la dècada dels 80 l'equip va patir una petita davallada, arribant a categories regionals. L'any 1994, curiosament a la vegada que l'Europa, va pujar a Segona B, eliminant el Guadix per 1-1 i 1-0.
En aquella època ja començava a notar-se que l'antic San Fernando tenia problemes econòmics, malgrat ser un equip de constant play-off. La temporada 2007/2008 va pujar de categoria però va descendir la 2008/2009, temporada de la desaparició del club. Aquell mateix estiu es va refundar l'entitat, passant del CD San Fernando al San Fernando CD, començant a competir a la Primera Andaluza amb mil socis i disputant els seus partits al Municipal de Sacramento, on encara juga el seu filial. La primera plantilla de l'equip blau juga els seus partits a Bahía Sur, al batejat com Estadio Iberoamericano 2010, de gespa natural, rodejat d'una pista d'atletisme i amb capacitat per a 8.000 espectadors.
El nou San Fernando s'ha mogut els darrers anys entre Segona B i Tercera, disputant diverses promocions. La darrera l'any passat, superant fàcil l'Ontinyent (0-1 i 4-1) però caient davant la Pobla de Mafumet (1-0 i 2-0) on van militar els ara escapulats Javi Iglesias i Abel Rita. Aquesta temporada, l'equip va ser líder durant deu jornades a l'inici, però el Córdoba B va agafar una gran ratxa i el San Fernando no va aguantar el ritme. A mitja temporada l'equip ha canviat fins i tot d'entrenador.
Noms propis i curiositats
Dues persones de l'entorn de l'Europa van fer el servei militar a San Fernando i una, fins i tot, hi va jugar. Parlem del mític i històric porter internacional Antoni Ramallets (de l'Europa va passar al San Fernando abans de triomfar amb el FC Barcelona) i el tècnic actual de l'Europa, Albert Poch.
Al San Fernando se'l coneix com 'los azulinos', el 'conjunto isleño' o el 'cuadro cañaílla'. Quant a les seves penyes, 'Orgullo Isleño' és el grup ultra i la penya 'Siempre CDSF' es col·loca a tribuna. Aquestes dues, al costat de 'Pasión Azulina' van fundar la 'Agrupación de Peñas Templo Azulino', que té la seva seu en un polígon proper al nou estadi.
No només Ramallets va ser un porter famós amb passat a San Fernando, també un altre que ara triomfa com a secretari tècnic del Sevilla, Monchi.
Onze tipus i jugadors a seguir
Les formacions del San Fernando no tenen un onze clàssic que es podria repetir de memòria, però diversos jugadors amb més minuts podrien formar un onze tipus. Aquest seria amb Fran sota pals, Ceballos i Amarito als laterals amb Pablo Vázquez i Castillo o Gabi com a centrals. Al doble pivot, posicions gairebé fixes per a Lolo Garrido i Jorge Herrero. A la mitja punta i interiors és on l'equip més balla. El mig del camp més probable seria Dani Martínez - Tati - Ñoño, però també poden participar sovint Carlitos o Francis. A dalt de tot, com a davanter centre, Édgar és la referència.
El jugador amb un passat més elitista és Tati Maldonado, exjugador de Primera Divisió i que ha defensat samarretes com les del Betis, Sporting i el Nàstic de Tarragona a Segona. No obstant, veus enteses de l'entorn de la Pobla de Mafumet afirmen que el 'crac' de l'equip és Ñoño, capaç de fer un vestit a mida a qualsevol rival.