"MARTINENC: Un derbi poètic"
>> Un article de Carles Garcia

El teló de la lliga cau diumenge al Guinardó,
no jugaran més a casa,
tindran l’última empenta de l’afició.

El descens és calent i la victòria obligada.
L’última oportunitat de permanència
per una categoria desitjada.

La corda fluixa suporta el Martinenc,
que necessita lluitar i córrer.
Com un juvenil primerenc.

L’Europa, històric veí,
manega un sabre.
Podria ser el botxí.

Elhadji, Velillas. Fins i tot Vivó,
buscaran els gols,
que els donin la salvació.

Sis punts de sis possibles,
per creure, per somniar,
per sentir-se invencibles.

Al davant, un equip de promoció.
Rivalitat eterna
que no vol donar una sola opció.

Tota la Ronda, en fila, vesteix d’escapulat.
Gràcia reclama una victòria
que fa anys hem desitjat.

Diumenge clourà el retrobament
en què dos camins creuats
podrien separar-se lentament.

No marxaran, tornaran o vindran,
però aquest cap de setmana
ni els més joves l’oblidaran.