Queden pocs dies perquè el Primer Equip femení torni a arrencar el vol. Amb el play-off encara latent en la memòria, les gracienques inicien la preparació per a l'estrena a Primera RFEF (Segona Divisió estatal). Després d'assolir el segon ascens consecutiu amb l'Europa i d'haver avançat notablement en la confecció de plantilla del pròxim curs, Bacardit fa repàs de l'actualitat de l'equip als mitjans del club.

Com estàs vivint el mercat de fitxatges?

És el moment de més volum de feina fora del camp perquè has de planificar la plantilla. Estem en el moment més important i delicat perquè els moviments que fem poden condicionar tota la temporada. L'èxit recau en la confecció de l'equip i aquest any, que anàvem tard pel play-off, ha estat tot més difícil i accelerat a parts iguals.

Has assumit que som de Primera RFEF o encara sembla irreal?

Sí. Vaig mirant el grup que ens ha tocat, miro els equips que hi haurà i els hi dic a les jugadores; ens hem colat en una festa on ningú ens vol. Quan a les futbolistes dels altres equips els hi preguntin quins equips hi ha a la lliga no diran l'Europa. Som el club amb menys nom i el més desconegut, però això fa que tinguem més ganes de posar al mapa, una vegada més, l'Europa i que tothom parli (i meravelles) d'aquest club i d'aquest equip. Estem amb ganes de petar-ho.

Quina valoració fas de la plantilla?

He estat veient molts partits de Primera RFEF i el nivell és molt alt. Competirem contra clubs que entrenen al matí, que tenen pressupostos considerables i que tenen el suport d'una estructura d'equips masculins professionals. És una incògnita saber com respondrà la plantilla perquè hem renovat molt i hem fitxat poc. Estic molt content amb les jugadores que hem fitxat perquè no venen per diners, sinó pel projecte i arriben amb gana. Són bones persones i bones futbolistes i tenen qualitats que representen a la perfecció el que són els meus equips sobre la gespa. Estic convençut que donarem guerra, tot i que l'objectiu, aquest any sí, és la permanència.

Tot i ser dels pressupostos més baixos, com valores l'aposta del club?

Estic immensament agraït al club per l'esforç que ha fet. Som un club de barri, molt humil, que vol fer les coses bé i amb ganes de créixer sense tenir una estructura professional encara al darrere. També és determinant el fet d'estar a Barcelona, on la vida és molt més cara i els patrocinadors s'han de repartir entre molta més oferta d'equips. Si marxes a indrets més allunyats on només hi ha un o dos equips, l'Ajuntament (o un patrocinador) pot apostar molt més fort per aquests clubs i això també es nota. Estic molt content amb el club i donarem la nostra millor versió per retornar aquesta aposta. Tant de bo això no acabi aquí, mantinguem la categoria i podem lluitar per assolir fites més importants a futur.

Quant a joc, tornarem a veure la mateixa idea de Joan Bacardit o et tornaràs més conservador?

Això ens ho dirà el pas del temps. Haver pujat dos anys seguits amb la mateixa idea de joc em pot perjudicar perquè ho has aconseguit essent un equip punter. Ara, en canvi, haurem d'analitzar si estant a la part baixa el model de joc serveix. Tinc alternatives i estic preparat per canviar si la idea principal no funciona, però les senyes d'identitat seran les mateixes que ens han portat fins aquí. Sóc d'una manera i vull morir així, però hem de tenir variants.

Canviant de tema... Com valores la convocatòria de Fati pel Mundial?

Estic feliç per ella. Vaig arribar a plorar quan va sortir la notícia. Conec a Fati des que era juvenil al Món Femení a Terrassa i la pujava amb el primer equip. No ha tingut una vida gens fàcil i no li desitjaria a ningú que passi pel que ha hagut de viure. Si algú ho mereix per la manera de ser i per tot el que ha passat és ella. El mèrit també va pels clubs on ha estat, les persones que l'han ajudat i de les jugadores de l'Europa, amb qui ha fet un salt qualitatiu. Sempre li dic, que no es conformi amb arribar, que és la part fàcil, sinó que es mantingui, que és la part complicada de veritat.

Desconnectaràs abans de tornar a començar?

Ara m'agafo uns dies de vacances perquè necessito marxar. Mentalment, ha estat la temporada més exigent de la meva carrera al futbol femení. Toca agafar forces i energies perquè un cop arranquem no parem. Tinc moltes ganes de començar i de menjar-me el món amb aquesta plantilla i club. Intentarem consolidar-nos a la categoria i que l'Europa es segueixi fent un nom dins el futbol femení.