· Una entrevista de David Bley
La Matilde va ser una de les primeres assistents socials de l’Ajuntament de Barcelona i quan es va retirar de la seva feina professional va engegar aquesta associació. Arran de la seva tasca comunitària va rebre la Medalla d’Honor de la ciutat al 2013. Ja ha complert més de 80 anys, però és una persona incombustible; creu en les jerarquies horitzontals i encoratja a lluitar contra la injustícia social.
Com arriba vostè a ser gestora del Banc d’Aliments de Gràcia Nord?
Des de l’any 1996, a partir dels Serveis Socials municipals de Gràcia, desenvolupo el projecte comunitari d’engegar un banc d’aliments per atendre aquelles persones i famílies que per culpa de la crisi han patit carències humanitàries bàsiques. Ja llavors hi havia atur. En el marc d’aquest projecte es van implicar les parròquies de la Mare de Déu de la Salut i la Mare de Déu del Coll.
Quina relació és la que ha d’existir entre el banc d’aliments de Gràcia Nord i un club com l’Europa?
Necessitem una relació de solidaritat conjunta per aconseguir un bé comú.
Com els pot ajudar l’Europa?
Accions com el recapte d’aliments o d’altres activitats solidàries són la millor contribució que un club com l’Europa pot fer.
On han anat a parar els productes del recapte d’aliments que es va fer durant la presentació del Futbol Base de l’Europa?
Tots els productes que es van recollir durant el recapte d’aliments de la presentació del Futbol Base de l’Europa van ser recollits pels nostres voluntaris. Els vam traslladar a la parròquia de la Mare de Déu de la Salut. Moltes famílies s’han pogut nodrir d’aquesta gran col·lecta i hem pogut incrementar el volum d’aliments obtinguts d’altres recaptes.
Quant fa que la parròquia gestiona el banc d’aliments?
Aquest Banc d’Aliments de Gràcia està constituït per les dues parròquies que he esmentat anteriorment. La titularitat a efectes jurídics la té la parròquia de la Mare de Déu de la Salut i en aquest sentit figura com a entitat distribuïdora de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona. La nostra filosofia és: mínima estructura, comunió d’esforços, treball amb espècies i voluntariat. Tots som voluntaris. Entre tots ho fem possible. Tots en som responsables. Jo sóc coordinadora i em cuido de la logística com a voluntària des de 1997 en què em vaig jubilar de l’Ajuntament.
Quants punts de distribució tenen?
En tenim tres, la parròquia de la Mare de Déu de la Salut (c./Clavell 6), la parròquia de la Mare de Déu del Coll (c./Santuaris 30) i el Centre Clínic del Coll (c./Aldea, 15). En els tres llocs hi tenim dipositats tots els aliments que recollim de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona i des d’on s’ofereixen els lots d’aliments a les famílies que ens deriven dels Serveis Socials d’Atenció primària de l’Ajuntament.
A quina gent es destinen aquests aliments?
Essencialment a persones i famílies en situacions molt complicades, amb una vida precària i amb carències bàsiques que estan patint els estralls de la crisi, l’atur, els desnonaments o les desigualtats socials.
Creu que la societat hauria de contribuir a dinamitzar l’ajuda social?
Sí, la societat és indispensable per trencar amb les desigualtats i l’assistència als més necessitats. Ho està fent.
Què poden fer els clubs de futbol per les tasques solidàries?
Doncs seguir exemples com el de l’Europa i fer accions com la del recapte.
Què els demana?
S’ha de continuar insistint amb aquesta solidaritat. Totes les iniciatives que vagin en aquesta direcció seran benvingudes.
Quin pes té o pot tenir l’Europa com a referent del barri de Gràcia?
És una gran referència com a potenciador de l’esport solidari. El futbol i la solidaritat són una fusió de civisme i comunió d’esforços.
Hi ha alguna cosa que vulgui dir a totes aquelles persones de l’Europa que els van donar-los aliments pel recapte?
Sí, un cop més volem reiterar el nostre agraïment al Club Esportiu Europa per l’abundós recapte del desembre del 2014. Reitero que aquest treball en cadena solidària de tots plegats té un gran valor educatiu i de civisme que cala en la nostra societat. És un intent de fer justícia social amb tants ciutadans de totes les edats, afectats per la manca de treball i la crisi que pateix el nostre país.
