Àngel Martínez Casau va arribar a l'Europa la temporada 1949/1950 procedent de La Bisbal i va militar en clubs com Atlètic Barcelonès, Vic i Manlleu. La seva millor etapa, però, va coincidir amb el retorn de l'Europa a Tercera. Va jugar 103 partits oficials (32 la 50/51, 28 la 51/52, 17 la 52/53 i 26 la 53/54) i va passar a la història com un dels porters més valents del club. El soci i historiador Ramon Vergés recorda Martínez "com un temerari. En el bon sentit. Anava amb tot als peus dels davanters, amb el cap per davant". Vergés recorda que era habitual veure el porter amb el cap embenat fruit del seu estil de joc. "Un empleat li anava a buscar gel per posar-li al cap, però Martínez seguia jugant", apunta.

Un cop retirat, la seva presència al vell estadi i al Nou Sardenya era habitual. Fidel seguir de l'equip, ho va ser fins als seus darrers dies. Era habitual veure'l per la graderia com un europeista més. Els socis més veterans de l'Europa guarden un sentit record d'Àngel Martínez i els més joves segur que el recorden com una de les veus protagonistes del documental del Centenari dirigit per Carles Balagué. Allà Martínez, amb el seu positivisme i humor, descriu com en un partit va quedar inconscient i va despertar pel camí ja a tocar de casa, mentre el traslladaven. El seu vincle amb l'Europa s'allarga fins i tot familiarment, donat que un dels seus fills treballa al bar Les Eures de la Plaça de la Vila.

Des del club, lamentem la pèrdua d'un dels grans noms que va iniciar la recuperació esportiva de l'entitat en el retorn a categories estatals i trasllada el seu condol a familiars i amics. Descansa en pau, Àngel Martínez.

Mític equip de la 53/54 que va derrotar el Constància per 6-2. De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Àngel Martínez, Vadillo, Soto, Peralta, Casanovas, Paulet i Puchol. Sota: Mario, Almansa, Blasco, Herrera, Arroyo i 'Pegaso' Casas.