La inauguració del Nou Sardenya l'any 1995 va suposar l'inici d'una etapa nova per a l'Europa plena de reptes i il·lusions. En aquest context de renaixença escapulada, l'aleshores soci europeista, Robert Baquero i Tubau, músic de professió, va tenir l'encert de compondre i escriure un himne atractiu, alegre i engrescador, que ràpidament es va consolidar com un dels símbols de l'entitat. En la seva tasca, en Baquero va comptar amb la col·laboració de tres cantants i la del també músic Ramon Enric Pérez, qui va cedir-li l'estudi de gravació.
L'estrena va tenir lloc el 15 d'agost del 1995 coincidint amb un Europa-Lleida, partit del primer Trofeu Vila de Gràcia. Més tard, l'autor va fer donació de l'himne al club sense demanar res a canvi. Fins i tot, la seva generositat va fer que no el registrés al seu nom per a no cobrar els drets d'autor. Un altruisme que palesa l'estima que en Robert Baquero té per l'Europa i que demostra que es pot ser un seguidor visceral i apassionat, crític amb el joc de l'equip, l'entrenador i la junta directiva i alhora un soci amb voluntat d'aportar quelcom positiu als interessos generals.
La lletra que ara fa 20 anys va escriure Baquero és plenament vigent avui i ho serà per sempre. Fa una defensa de l'autoestima: "portem amb orgull el blau escapulari, sentim els colors ben endintre del cor" i un crit a l'optimisme: "no tinguem por del que vindrà, el futur hem de guanyar!". Un himne que ens identifica i agermana i que fa que sempre cantems tots plegats "Europa, sempre endavant!".