Agenda

Resultats

Preu Entrades

Acreditacions

founderz blanc2remei blanc2

Ignasi Trapero: "Fa quatre anys vaig sentir identificació absoluta amb el club"

12 Juliol 2015 Àngel Garreta
Ignasi Trapero Ignasi Trapero Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

Un crit de Pedro Dólera des de la banqueta, quan entrenava el CE Europa, serveix de títol del blog escapulat que escriu el periodista Ignasi Trapero. Al portal oficial del club entrevistem l'autor de l'altre lloc web de referència informativa al voltant de la vida del club.

Ignasi Trapero (Barcelona, 9 de maig del 1975) és periodista de La Xarxa i col·laborador de publicacions com RockZone, el diari Ara o la revista Panenka. Abans d'arribar a La Xarxa va passar per Ràdio Sant Cugat, RNE, Cadena SER, Catalunya Cultura o COM Ràdio, bressol del que ara és el seu mitjà de treball. Gracienc i europeista, el crit 'vamos escapulados!' dóna nom a un blog que, al costat de ceeuropa.cat i en plena sintonía, es complementa i alimenta informativament a tots els socis i aficionats del club. En el darrer acte de presentació de la base de la temporada 2014/2015 va rebre una placa de mans del club per la seva tasca informativa.

D'on ve la teva afició per l'Europa?
Sóc de la Vila de Gràcia i hi he viscut des que vaig néixer. De petit vaig anar un parell de vegades al Nou Sardenya i sempre m'agradava mirar al diari de dilluns què havia fet l'equip. No obstant, la meva febre escapulada es va accentuar fa quatre anys. Per fatiga i desafecció absoluta cap al futbol d'elit vaig demanar deixar de fer el seguiment de la informació del Barça a COM Ràdio i em va posar a seguir futbol català. En entrar en contacte directe amb la gent de l'equip i del club i poder veure partits en directe (cosa que, per feina, no havia pogut fer mai, perquè he treballat el cap de setmana tota la meva vida) vaig sentir empatia i identificació absoluta amb el club. Amb l'Europa he tornat a sentir, vibrar i patir pel futbol al màxim.

Per quin motiu et vas decidir a obrir un blog?
Va ser un cop de rauxa improvisat en una tarda de ressaca post-Cap d'Any 2013. Em va agafar per aquí com em podia haver agafar per un blog de macramé. Suposo, però, que tenia un punt d'egoïsme i un punt més 'filantròpic': per una banda, necessitava tornar-me a sentir periodista de primera mà (i no propagandista d'un gran circ de mentides i hipocresies que t'amaguen en un búnquer gairebé inaccessible); d'altra banda, em venia molt de gust parlar i difondre tot el que tingués a veure amb el club de la Vila a canvi de res. Era com tornar-li a Gràcia una petita part del que m'ha donat a la vida i, de pas, recuperar el temps perdut amb l'equip al que fins ara només havia mirat de reüll.

150712 trape QSi treballes en cap de setmana, com combines la feina amb el seguiment de l'equip?
El meu horari actual és una sort i una desgràcia a la vegada en aquest sentit. Entre setmana em permet molta disponibilitat i flexibilitat durant quatre dies i puc dedicar-li temps al blog quan vull, però el cap de setmana, ara que ja no fem retransmissions de partits i estem 12 hores a la redacció, és completament impossible anar als camps. Per això sóc molt feliç quan hi ha jornades intersetmanals, partits de Copa Catalunya un dimecres o fins i tot si se suspèn algun partit i s'ha de reprendre entre setmana.

Un element característic del teu blog són les estadístiques. Com organitzes aquest ball de xifres?
Per a moltes d'elles agafo com a base les que hi ha al web oficial, al CD oficial d'història i estadística o les que controlen escapulats com Agustí Tenllado, Xavier Vidal, etc. Tenim una base documental espectacular i impagable en aquest club. A partir d'aquí, vaig actualitzant després de cada partit en 'excels' i quadres. Normalment, la matinada de diumenge a dilluns o dilluns després de dinar. És una feina de xinesos, i quan vas una mica cansat per tot el cap de setmana de feina, t'ho has de mirar quatre vegades per comprovar que has sumat bé.

Al principi no era així, però ara quan et veiem al camp ja hi vas sense separar-te d'una càmera de fotos. De fet has arribat a immortalitzar tresors com els dos gols de la final de la Copa Catalunya!
De fet la càmera no és meva, sinó del meu pare, i li demano quan hi ha algun partit, presentació o roda de premsa en què hi puc anar. Ho vaig fer per primer cop en un Europa-Vilafranca i em va encantar, tot i que és complicadíssim fer-ho bé. Sempre m'han agradat molt les activitats creatives i la fotografia és una d'elles. No obstant, per a totes aquestes coses em fa molta mandra la tècnica i prefereixo anar experimentant de manera autodidacta. Quan enganxes gols com aquests, sents que li has robat un moment a la història i l'has fet etern. És molt excitant!

150712 trape 1

Quina relació tens amb l'equip i tots els estaments del club?
És una relació cordial amb tothom. Sempre intento que sigui així en tots els àmbits, perquè no suporto els conflictes i les tensions. Evidentment, sóc periodista i escriuré les coses com jo les vegi, agradi més o menys. Però en el tu a tu intento ser natural, amable i sempre amb un somriure per davant, que és el que m'agrada trobar-me a mi. Escric el blog perquè vull i ho faig amb intenció de sumar. Per molt que faci el paper de periodista, sóc dels cretins que es pensa que des de la pantalla d'un ordinador també pots ajudar a marcar gols.

Has fet alguna bogeria per seguir o veure l'Europa?
El viatge-odissea en autocar-pastera a Aranda de Duero compta? Tampoc grans bogeries, què sé jo: anar al Nou Sardenya gairebé sense dormir en ple cap de setmana del Primavera Sound o enguany, que li vaig demanar a un company de feina si podia entrar una mica abans i cobrir-me per poder-me escapar a l'Europa-Santfeliuenc. Enguany volia anar a Jerez de los Caballeros el mateix diumenge després de 4 dies i 4 nits de Primavera Sound, però no hi havia combinació de vols i autobús de línia per arribar el mateix dia. El vaig poder veure per senyal intern als estudis de BTV.

Per on passa el futur del blog?
No ho sé ben bé, perquè un dels meus problemes és que em canso de les coses i les engego a pastar fang. Sempre he tingut bona estrella i tots els equips als que he seguit com a periodista han guanyat moltes coses. Fins ara amb l'Europa també ha estat així, perquè les tres temporades del blog han estat de play-off i el títol de la Copa Catalunya del mes de març. Caldrà veure quan arribin mal dades si les ganes d'escriure es mantenen o no, però jo espero que sí. L'altre factor clau són els horaris de feina. Mentre els mantingui, ho podré combinar bé.

Per acabar, com veus l'Europa 2015/2016?
A mi em motiva molt el nou equip. Admeto que amb la marxa d'un munt de jugadors clau em vaig 'destrempar' una mica, perquè la passada temporada teníem un equip fantàstic. Però veient els nous fitxatges, la idea futbolística i les ganes que transmet Poch, així com el missatge obert i ambiciós que arriba dels jugadors i tècnics, sóc optimista. Caldrà paciència i temps, però per què no creure que enguany podem guanyar la lliga i pujar? Ja toca!.