EUROPA 1 - FENÍCIA 1

Queda un partit per disputar i la feina ja està feta. La il·lusió del títol, en tot cas, es mantindrà intacta fins al darrer segon. Eren les 12 del migdia i feia calor a l'estadi Nou Sardenya. El partit va ser avorrit, la pilota no circulava amb facilitat i el Fenicia, que lluitava -i segueix lluitant- per mantenir la categoria, defensava amb ungles i dents sense passar pràcticament de la línia del mig camp. L’Europa, que virtualment ja havia ascendit, es va prendre el partit amb massa calma i amb prou feines inquietava la porteria rival. Poques opcions es van veure en la primera meitat. Un xut des de la frontal de Rodón que el porter va aconseguir rebutjar i una altra acció, de nou de Rodón, en què el públic va reclamar penal, van ser les ocasions més clares del primer temps.

La segona part els escapulats la van començar més convençuts. L’equip rival, més cansat, ja no reduïa espais de la mateixa manera i a poc a poc semblava que l’Europa seria capaç d’endur-se els tres punts. L’assetjament de la porteria contraria augmentava a mesura que passaven els minuts. Fidi, a passada de Valdés, va ser el primer a avisar seriosament, però el seu centre-xut es va estavellar al travesser. Pocs minuts després era Kevin qui rematava un córner i l’enviava, de nou, al mateix pal. Tot i que el rellotge corria, semblava que hi havia temps suficient per fer un gol que signifiqués la victòria local. El Fenicia no sortia de l’àrea. En la recta final, era aquest cop Carlos qui no acabava d’aprofitar una clara ocasió. El seu xut, amb cama esquerra, sortia massa desviat. Però a només dos minuts del noranta, aquest cop sí, Carlos avançava els locals. L’assistència va ser del germà Nacho, qui va rebre la pilota després d’una paret entre Martí i Josa.

L’u a zero semblava definitiu, però tan sols un minut després el Fenicia, que no s’havia acostat ni sense voler-ho a la porteria local, va aconseguir empatar el partit. Un corner picat des de banda esquerra va acabar, en una desafortunada jugada, al fons de la xarxa escapulada. Els darrers minuts van ser una bogeria. Els contraatacs, a una i altra porteria, se succeïen, però l’Europa no va ser capaç de marcar el segon de la tarda. El títol de lliga s’ha complicat, però l’objectiu de l’ascens s’ha aconseguit i els jugadors en van ser conscients. Després del partit es van viure minuts de festa i alegria a la gespa i al vestidor. El Filial seguirà lluitant pel títol, però des d’ahir ja sap que l’any que ve serà equip de Segona Catalana.