Agenda

Resultats

Preu Entrades

Acreditacions

  global solfinc

 

Nostàlgia i europeisme a La Violeta

11 Novembre 2016
La taula del col·loqui europeista La taula del col·loqui europeista Àngel Garreta

L'exposició itinerant dels 75 anys de Sardenya va gaudir ahir d'un col·loqui nostàlgic amb presència de dos exjugadors que van ser capitans.

Carles Capella i Xavier Lucas, com exponents de capitans que van jugar al vell estadi de Sardenya i al Nou Sardenya, van compartir taula amb Ramon Ortiz, moderador de l'acte i president de l'Àrea Social del club i Albert Benet, membre de la comissió encarregada de l'exposició.

En aquest sentit, Benet va explicar breument la història de Sardenya, com va sorgir la idea de l'exposició a la vegada que, centrant-nos en el temps present, va afirmar que "els nens d'ara necessiten més camps i el Nou Sardenya millores que no s'han fet durant 20 anys". En el torn d'intervenció de Carles Capella, l'exjugador va admetre que, quan li van proposar participar del col·loqui "vaig tornar a sentir-me futbolista recordant i recordant. Sardenya pessava molt, tenia molta màgia. Tinc records a gespa humida i fins i tot recordo l'anècdota d'en Pedro, l'encarregat als anys 80 del manteniment del terreny de joc, que el vaig trobar un dia plorant perquè les orugues s'estaven menjant la gespa".

Un dels moments més divertits del col·loqui va arribar quan Capella explicava la seva rutina de llavors: "Jo visc a Molins i cada dia per anar a entrenar agafava el cotxe, Ronda del Mig i cap al camp. Des del camp, Ronda del Mig i cap a casa. Dia rere dia i rere dia. Quan la meva dona es va posar de part, vaig agafar el cotxe, la Ronda del Mig i quan m'havia de dirigir cap a la clínica del Pilar, vaig arribar a Sardenya, com sempre. La dona de part i jo cap al camp, inconscientment".

Xavier Lucas va enllaçar l'anècdota de Capella relacionant-la amb el seu propi naixement. "Jo neixo a la clínica Lourdes, a Torrent de l'Olla... aquell dia mon pare va aparcar a Secretari Coloma, davant del camp". El capità del Centenari va recordar les seves primeres experiències al Nou Sardenya com a jugador visitant: "amb 18 anys Torras, Carvajal, Pacha i Gandoy em van repartir cops com no estava escrit. Pujava a rematar un córner i era impossible superar la defensa de l'Europa". Com anècdota negativa Lucas va explicar que totes les lesions de la seva carrera esportiva van tenir lloc al Nou Sardenya, cap en cap altre estadi, ja fos com a visitant o com a jugador escapulat. Els partits del Centenari, d'obertura i cloenda, davant Osasuna i Espanyol, "formen part dels millors records, al final de la meva carrera".

Finalitzat el col·loqui, amb la participació i els comentaris d'alguns socis i aficionats (una cinquantena es va reunir a la sala), va arribar el torn d'intervenció del cineasta Carles Balagué, qui va fer una petita explicació introductòria del documental del Centenari, recordant també als que ja no hi són entre nosaltres. Els presents van veure el film com a finalització d'un col·loqui ple de nostàlgia i europeisme.

 

acidH TEB FederacioAcell