El primer temps va ser intens però amb poques ocasions pels dos equips. Al minut 16 arribava la primera per part del Cirera. Pau, de jugada personal, entrava amb força dins l'àrea i de vaselina intentava sorprendre Pablo. L'Europa s'anava estirant poc a poc provant d'entrar per banda i fer mal amb passades a l'espai d'una defensa visitant força avançada. Les arribades a l'àrea de Toni eren més constants a mesura que anava avançant el rellotge. Víctor provava de fer un gol olímpic i tot seguit una bona obertura d'Àlex a Carlos va haver de ser tallada per la defensa mataronina quan el davanter escapulat es quedava amb bona posició per marcar.

La lluita per fer-se amb el mig del camp va ser una constant en els primers 45 minuts. A la represa, Aleix intentava sorprendre amb un xut per alt i Pablo, atent, havia de posar els dits per desviar a córner. Tot i aquesta oportunitat aïllada, el Filial dominava la segona part. Camps rebia una centrada des de banda i rematava forçat de cap quan Carlos entrava sol des de darrere. L'Europa trobava el premi a la seva insistència quan Carlos posava l'1-0 al marcador, després de marcar un penal comés sobre ell mateix. Semblava que el gol havia donat ales al conjunt gracienc i Carlos, després d¡una passada a l¡espai de Blanes, es plantava davant Toni i intentava sorprendre'l per sota les cames sense sort.

El conjunt gracienc va obrir les bandes per desequilibrar la defensa mataronina i Lozano, amb les seves internades, intentava trobar espais. Per contra, el Cirera que fins la meitat de la segona part gairebé no havia trepitjat l’àrea escapulada, tenia una bona oportunitat als 66 minuts i Aleix veia com Pablo aturava el seu xut i el refús anava a parar a Ayou que xutava i Fidi, tirant-se a terra, salvava el primer gol mataroní. Quan menys s'esperava l'empat, aquest va arribar. Al minut 74, el davanter del Cirera xutava i la pilota impactava a les mans de Fidi. L'àrbitre marcava el punt fatídic i Aleix igualava el matx. D'aquí al final del partit, l'Europa intentava atacar, amb més cor que cap, a un Cirera que donava per bo l'empat.