EUROPA 1 - FONTSANTA-FATJÓ 0

Carlos Chipantasi va firmar de penal el gol de la victòria pels locals, que van haver de patir els últims vint minuts per la injusta expulsió per doble groga de Josa. Molt travat va ser el partit en tot moment. Les faltes eren continues i massa constants i durant els primers minuts la pilota estava més estona aturada que no pas en joc. L’equip visitant creava perill sobretot a pilota aturada. La mitjana d’alçada del Fontsanta és molt elevada i el joc de cap és un dels seus punts forts: cada pilota a l’àrea era un suplici pels escapulats.

Cap dels dos equips, en definitiva, es trobava del tot còmode sobre el terreny de joc. I menys còmode encara es trobava l’àrbitre, incapaç en tot moment de frenar accions perilloses i imposar un criteri clar. El Fontsanta, tot i així, seguia creant incerteses. Alberto, intentant refusar una pilota a l’interior de l’àrea, va estavellar-la contra el travesser de la seva pròpia porteria. Els pitjors minuts per als locals, però, ja havien passat. Poc a poc, l’Europa s’anava estirant. El capità Alberto va liderar l’equip fent un grandiós partit i els davanters començaven a tenir més opcions. A cinc minuts per la mitja part, el guió del partit començava a canviar-se. Josa va lluitar com mai per endur-se la pilota a la frontal de l’àrea rival i aquesta va caure a Cuadrado que, quan estava a punt de xutar, va rebre una clara falta. Penal. Carlos Chipantasi, des dels onze metres, es disposava a avançar l’equip local. Xut al centre, parada del porter. El rebot però, el convertia en gol el mateix Chipantasi. 1 a 0 i descans.

A la segona part tocava patir. El joc va començar sent molt igualat, les disputes eren continues i, com durant la primera meitat, el joc no era gens vistós. El que en cap cas faltava, però, era intensitat i agressivitat. Les coses, per a l’Europa, es complicarien a falta de vint minuts del final. L’àrbitre, que va mesurar en tot moment amb criteris diferents les accions dels dos conjunts, va decidir expulsar Josa per unes mans inexistents al mig del camp. Era la segona groga. I la primera havia sigut molt rigorosa. A partir d’aquí els minuts van començar a passar molt lentament. El Fontsanta penjava pilotes a l’àrea i els locals amb prou dificultats aconseguien sortir del propi mig camp. Ordre, concentració i valentia van fer que els escapulats aconseguissin mantenir la porteria a zero fins al final. Tot i l’atac constant de l’equip visitant, el cert és que el Fontsanta tampoc va gaudir de massa oportunitats. Queden deu partits i tot és possible. Deu partits per a somniar.