UDAF INTER 2 - EUROPA 3

 "Pitjor que el Vietnam!", comentaven alguns. Al filial li queden quatre partits duríssims per acabar la lliga, per mantenir el lideratge i ascendir a Segona Catalana. La concentració, a aquestes alçades de temporada, no pot fallar. Ni la concentració ni les cames. Res va fallar en el partit d'ahir. Començava avisant Carlos, qui enviava la pilota al travesser en una de les accions més clares del partit. Jordi -per partida doble- i Kevin van gaudir d'altres dues clares ocasions per avançar els visitants, però la sort no acabava d'anar de cara.

I, de cop, va aparèixer la oportunitat perfecta per marcar el primer de la tarda. Blanes, qui va fer un partit espectacular, va aprofitar una pilota pentinada per Carlos per regatejar el porter, qui li va fer un clar penal quan l'extrem només havia d'empènyer la pilota al fons de la xarxa. Hauria d'haver estat vermella, però va ser groga. Com groga havia estat una altra acció anterior que també hauria d'haver sigut expulsió. Carlos Chipantasi, des dels onze metres, tenia als seus peus la possibilitat de convertir el primer: la pilota va ser escopida pel travesser. Seguia l'empat a zero i l'Europa mereixia més. Però, coses del futbol, va ser l'equip local qui va aprofitar l'única ocasió de la primera meitat per posar-se per davant en el marcador. Cristian va rematar de cap una falta lateral molt ben treta.

El filial, lluny d'ensorrar-se, va seguir collant i va aconseguir empatar només cinc minuts després. Un córner tret per Carlos Chipantasi i rematat per Alberto el va acabar enviant al fons de la porteria Jordi. Al descans s'arribaria amb el resultat d'empat. L'Europa mereixia més i va començar la segona meitat amb la intenció d'anar per feina. De nou Jordi, aprofitant una gran galopada i centre per banda esquerra de Cuadri, enviava el porter rival a recollir la pilota del fons de la xarxa. Minut 50', 1 a 2. El temps corria i l'agressivitat rival augmentava. L'àrbitre es mostrava incapaç d'aturar el joc dur de l'equip local. Però l'Europa no s'arronsava, ni molt menys. Aquest cop va ser Carlos qui, mitjançant una centrada-xut, va provocar que el porter local acabés convertint en gol el refús. Restava mitja hora de partit i els escapulats havien de mantenir l'avantatge de dos gols que havien aconseguit. Va ser mitja hora que es va fer llarga. Els locals, sense contemplacions en cap de les accions del partit, aconseguien a poc a poc fer recular l'equip visitant.

Diverses van ser les aproximacions de l'UDAF Inter en aquest periode, però entre la gran actuació de la defensa i alguna mà salvadora d'Enric, el marcador seguia sense moure's. A un quart d'hora pel final, però, va arribar el segon gol dels visitants, que escurçaven d'aquesta manera distàncies. La diana, de gran mèrit, la va convertir Kemper de tisora. L'acció va estar però precedida per una falta sobre Kevin que l'àrbitre no va voler xiular. Quedava un quart d'hora de patiment. No apte per a cardíacs, que diuen. L'Europa va saber patir i defensar-se amb ungles i dents. L'Europa segueix líder a falta de quatre jornades pel final. L'Europa segueix somiant amb títol i ascens.