Sergi Hernández Miralles (28 d'octubre del 2000) suma enguany la seva tercera temporada a les files del segon equip sènior del Club i tot el que ha viscut fins ara són ascensos. En dues temporades ha passat, com l'equip, de militar a Segona Catalana a fer-ho a la Lliga Elit i comandar-la actualment a dalt de tot de la taula. Xerrem amb en Sergi sobre aquest moment col·lectiu i personal.

Com vas viure el duel de filials de la passada jornada?
Portàvem tota la primera volta pensant en aquest partit. Sempre es deia que érem els dos equips que millor jugàvem i l’agafàvem amb moltes ganes, més encara sabent que era un partit primer contra segon. Vam sortir al partit amb un ritme molt alt que va fer que ells no poguessin fer el seu joc gaire còmode. La concentració i la intensitat durant tot el partit va ser increïble i va fer que ens poguéssim emportar el partit. Estem molt contents i amb més ganes que mai de seguir així.

Què vas pensar quan vas obrir la llauna del camí de la victòria?
Doncs primer va ser com una recompensa a com havíem sortit al partit i la gana que teníem de guanyar-lo ens feia començar de la millor manera. Personalment el vaig sentir més encara, ja que era el meu primer gol a la temporada, el qual havia costat que entrés i fer-ho en aquest partit va ser doble satisfacció.

Sergi Hernández exercint de capità al derbi de filials / Foto: Xavi de la Ossa

La plantilla us pensàveu estar líders a aquestes altures quan va començar la pretemporada?
Jo crec que poca gent, per no dir ningú, s’esperava que estiguéssim on ens trobem en aquestes alçades de la temporada. Som un equip molt jove amb bastantes incorporacions i amb moltes coses a millorar, però les ganes i el treball de l’equip és incansable setmana a setmana i poc a poc ens anem creient el que estem vivint. Ara és una realitat i lluitarem per mantenir la situació fins a final de temporada. Sabem que és molt difícil però si seguim treballant així hi ha opcions.

Sentiu com una pressió estar a dalt de tot?
La veritat és que jo no noto pressió per part del jugadors. Potser a mesura que passin les setmanes i si seguim a la part alta de la taula pugui aparèixer, però sabem que queda molt i el camí que hem de fer per aconseguir-ho. Creiem en el treball del cos tècnic i en nosaltres mateixos, sabem els punts dèbils que s’han de millorar i treballarem per fer-ho.

A nivell personal, com et sents aquesta temporada?
A nivell personal em sento molt be física i futbolísticament parlant i crec que encara puc millorar moltíssim. Dins l'equip, en ser delss més grans tot i ser molt jove, tinc una mica més d’experiència i m’agrada ajudar als més joves i intentar que se sentin còmodes. Per sort hem fet un grup molt bo i això es pot veure a tots els entrenaments. Amb l’ambient que hi ha a l'equip sempre hi ha ganes per anar a entrenar i això és molt important. Em sento molt còmode i molt content.

Rebent instruccions del tècnic Jonathan Ruiz en un partit del 2023 / Foto: Arxiu CE Europa (Àngel Garreta)

Quin balanç fas de la teva trajectòria a l'Europa aquestes tres temporades?
Mirant enrere és difícil pensar en moments dolents. La veritat és que en arribar a l'Europa farà tres anys no m’esperava viure el que estic vivint, perquè han sigut tres temporades on l’ambient a la plantilla ha sigut immillorable, tenint en compte dos ascensos les dues anteriors i la posició en la que ens trobem a l’actual. El balanç és totalment positiu, la millora és exponencial i espero que segueixi així. És difícil trobar un context com aquest en el món del futbol, així que toca aprofitar-ho al màxim i seguir treballant perquè segueixi en aquest camí.

T'atreveixes a un pronòstic pel final de la lliga?
No m’atreviria a fer un pronòstic, com ja he dit anteriorment sabem que el camí és el que estem portant, treball constant, millorar dia a dia i no relaxar-nos. Personalment un ascens a Tercera RFEF seria increïble, ja que seria el tercer ascens en tres anys, però queda molt per fer, així que treballaré com el que més per poder aconseguir-ho.