Acostumades aquesta temporada a la victòria, les dues derrotes en tres partits deixaven un regust amarg. L'esport -i la vida- va de perdre més que de guanyar, però quan t'acostumes a l'excel·lència es fa difícil rebre cops i més si no hi comptaves amb ells, com va passar a Girona. El futbol sempre et dóna segones oportunitats i el que et defineix com a individu i com a equip és com superes les adversitats.

Que l'Europa ha guanyat molt aquest any és tan verídic com que fer-ho no ha estat gens fàcil. La segona volta està demostrant que els equips s'hi juguen molt i no abaixen els braços per molt que s'enfrontin al segon classificat. La Roca PB va posar les coses complicades a l'anada i avui no hi ha hagut excepció al Nou Sardenya, on l'equip ha hagut de patir de valent per sumar els tres punts.

Ha estat un partit entretingut per l'espectador neutre, amb dos conjunts propositius sobre la gespa. Guanyar cada vegada està més car i és que el nivell de la zona mitja de la taula és potent. Plantejament ofensiu de La Roca i clara intenció de guanyar la pilota. Per trams han pogut amb un Europa d'alts i baixos, però que s'ha refet al final.

Les gracienques dominen els escenaris tensos i avui no ha estat l'excepció quan abans dels 10 minuts, Alexia Doménech, una de les més destacades del matx, ha elaborat per la dreta i ha centrat cap a Meritxell que amb un toc subtil al pal llarg ha superat Anna. El cop necessari per fer despertar les escapulades, que han entrat de ple en el partit i han proposat seriosament de cara a l'atac, amb dues ocasions d'Angi abans del gol de la davantera europeista cinc minuts abans de marxar al descans.

El gol com a doble cop psicològic per enviar La Roca a vestidors amb dubtes i fer-los créixer amb una segona meitat de molt bon nivell. L'equip ha tornat a demostrar molta fluïdesa en combinació i ha aconseguit el cuir de manera molt clara. Les errades puntuals en sortida han estat el punt negatiu que ha pogut costar un ensurt en més d'una ocasió.

Dos penals no xiulats a favor de l'Europa i un gol que ha entrat, però l'àrbitra no ha xiulat no han estat excusa per l'equip de Nany Haces que, acostumat a l'adversitat, ha mantingut l'ull sobre la porteria d'Ania sabent que al final hi hauria recompensa. La paciència és virtut i l'equip no l'ha perdut en cap moment tot i tenir-les de tots els colors. Com tantes vegades aquesta temporada, gol a les acaballes, aquesta vegada de Cou i els tres punts que es queden a casa.