L'Europa sabia que, per treure quelcom positiu de la visita del Barça al Nou Sardenya, s’hauria de treballar de valent i aturar les escomeses dels culers. Com es preveia, els blaugranes han tingut la possessió de la pilota en els primers compassos del matx i han intentat portar perill a la porteria defensada per un segur Aleix. El primer avís ha estat al quart d’hora de joc quan Ángel ha fet lluir el porter escapulat i el refús l’ha recollit Peque, que ha xutat finalment alt.

Poc després, Aleix ha tornat a refusar un fort xut de Peque que ha tocat al pal. L'Europa ha posat una marxa més i ha augmentat la intensitat, fent que el Barça trobés més dificultats per portar perill. La primera ocasió de l'Europa no ha arribat fins al minut 37, quan Alexis ha aprofitat una passada en llarg però ha xutat forçat a les mans de Ramon. Abans d’acabar la primera part, Joan ha rematat al pal una centrada des de banda dreta que podia haver posat coll amunt la segona part.

A la represa, l’Europa ha tingut una bona ocasió al poc de començar quan Ferri, en una contra, ha xutat ajustat al pal. El Barça ha anat avançant línies i ha posat setge a la porteria local, però Aleix ha estat seguríssim i ha fet desesperar els davanters culers amb les seves aturades. A destacar, una mà sensacional que li ha tret a Peque. '’Europa ha defensat molt bé i, fins i tot, Iglesias podria haver posat per endavant l’Europa amb un xut de rosca que ha fet lluir Ramon. Quan semblava que el partit acabaria sense gols, Jardí, rebent una pilota alta en diagonal, ha posat el 0-1 al tercer minut del temps afegit, fet que feia gairebé impossible pensar en treure cap punt en només uns segons de 'vida' del matx.

No obstant, l’Europa ha cregut fins el darrer instant i la fe de l'equip ha tingut premi quan Iglesias, en la darrera jugada del matx -literalment la darrera, donat que s'ha xiulat el final en acabar l'acció- ha rebut d'esquenes un servei de banda, ha controlat el cuir, ha aixecat el cap i ha etzibat un fort xut des de fora l’àrea que ha entrat per tot l’escaire del pal llarg, fent esclatar en el deliri els jugadors escapulats i la banqueta. Sens dubte, punt amb regust a victòria per la forma de sumar-lo i davant qui era el rival.