Els dos equips saltaven al camp sabent que el Girona golejava al Palamós i que, amb un empat, els dos equips serien de Divisió d’Honor. Els primers deu minuts van ser de tempteig, sense arriscar gaire cap dels dos. L'Europa va trobar premi quan Albert Grau rebia una pilota de Ricki i creuava davant Parra des de l’interior de la petita. Molt bé se li posava a l’Europa el matx, però encara amb molts minuts per endavant i amb la coneixença que el Reus no es donaria per vençut.

L’equip local va posar una marxa més i dominava la possessió de la pilota però sense crear gaire perill. Tot i així, a la mitja hora de joc, David Aragón va haver de posar els dits per treure una pilota enverinada que provenia d’un defensa propi. A la segona part, el Reus, que també es jugava la possibilitat d’ascendir puntuant, va posar la por al cos dels graciencs quan, tan sols tres minuts després de la represa, Iker rematava de cap i empatava. Aquest gol va donar ales al Reus per anar a pels tres punts i l’Europa no trobava la tecla que havia de tocar per aturar un crescut conjunt del Baix Camp.

Amb tot, a l’equador de la segona meitat, una jugada calcada al primer gol local feia presagiar un desenllaç amarg amb el 2-1 a l'electrònic. L’ Europa va intentar reaccionar però, en un dels partits més fluixos de les darreres setmanes, no va tenir oportunitats clares, tret d’un cop de cap d’Iñaki a dotze minuts pel final que va tocar a la part de dalt del travesser. Nervis, tensió, pèrdues de temps, targetes... de tot en els darrers minuts del partit. Amb aquesta victòria el Reus aconseguia l’ascens matemàtic, celebrat 'in situ' i ajornava, almenys fins dimarts, el dels graciencs.