Nou resultat vital pels escapulats, que amb el seu empat contra el Jàbac gairebé van signar la seva permanència. Un punt que guanya encara més importància tenint en compte els seus dos propers rivals: el FC Barcelona B, líder de la categoria, i el Lleida, que es troba en plena lluita per l’ascens.

Els de Pandiani, que també tenien ganes de revenja esportiva del dolorós 8-2 rebut al matx de la primera volta -duel que va signifcar el canvi a la banqueta, agafant l'equip l'actual cos tècnic a partir de la següent jornada-, van realitzar un gran treball al llarg dels 90 minuts. Tot i el seu intens inici, les coses es van complicar ben aviat, ja que el Jàbac es va avançar al minut 12 aprofitant un contraatac que Angelet va culminar amb una rematada suau i col·locada. Els graciencs van intentar reaccionar, però cap dels seus atacs va suposar un gran perill. Una de les ocasions més clares la va tenir Tatay, qui va estavellar el seu xut contra el cos d’un defensa. Quan semblava que l’empat estava a tocar, els de Terrassa, que van continuar tenint el domini de la pilota, van augmentar la diferència amb un gol de Gamiz. El capità visitant, amb un salt potent en una jugada a pilota aturada, va marcar el segon del seu equip amb una gran remada de cap que va entrar per l’escaire.

Un 0-2, no obstant, que els locals no van trigar en trencar poc abans del descans. Iniciant des del porter Bruno pel debutant Gerard, aquest va combinar amb Ilia i aquest novament amb Ezequiel qui, desfent-se de la seva marca, va fer una gran passada a Alieu entre centrals. El punta va controlar de meravella i va definir davant el porter. Després d’aquesta diana psicològica, els escapulats es van créixer a la segona part, on es van mostrar molt més segurs davant un rival que, tot i no tenir ja res en joc, lluny de voler ampliar desesperadament el seu avantatge, va intentar mantenir-lo. Van tenir, això sí, les seves ocasions, com una doble oportunitat que Bruno, amb dues grans intervencions, va salvar, però també van anar deixant passar el temps. I això, a vegades, el futbol t’ho acaba tornant.

Amb el partit trencat, els europeistes van tornar a treure el seu caràcter i, tot i haver fet un gran desgast físic, van donar-ho tot per intentar igualar el matx. L'Europa es va llençar a l’atac i va tancar a la seva àrea un Jàbac que només va fer mal al contraatac. Un gran treball que, quan molts ja donaven per feta la derrota, va donar el seu merescut fruit al minut 94. German, amb una rematada que va entrar gairebé plorant, va signar el definitiu 2-2. Un gol que va fer esclatar d’alegria a tot l’equip, que va celebrar el punt com si es tractés d’una victòria. No era per menys, ja que van donar tota una demostració d’orgull i amor propi. Dependent de la resta de resultats de la jornada i de les dues properes -amb duels directes entre rivals per sota de l'Europa-, el punt podria ser gairebé matemàticament decisiu.