"ASCÓ: CINC TEMPORADES DE CREIXEMENT"
>> Un article de Carles Garcia

Aquell va ser un triomf que no va trobar continuïtat durant una campanya que va concloure amb l’equip condemnat a passar dues temporades a Primera Catalana. En el seu retorn al futbol estatal, la plantilla dirigida per Miguel Rubio va crear moltes expectatives durant una pretemporada en què van començar a brillar les peces que van conformar un conjunt amb molta classe. Unes expectatives que ben aviat es van transformar en realitat. Després de les 13 primeres jornades (el mateix punt en què es troba el campionat actual) els asconencs sumaven 27 punts, només un menys que l’actual líder, el Rubí.

Al mes de maig i després d’algunes ensopegades, van veure com es quedaven a les portes d’un Play-Off pel que havien lluitat durant nou mesos. Tot i aquest final accidental, que va deixar el club a tan sols un punt de la quarta (i la tercera) plaça, la directiva va apostar per mantenir el cos tècnic encapçalat per Miguel Rubio i que avui encara capitaneja el vestidor. L’objectiu inicial del curs demanava fer un bon paper a la Tercera Divisió i no tenir més ensurts dels necessaris. Una fita pràcticament resolta durant la primera meitat del campionat i que va animar els de la Ribera d’Ebre a somniar amb cotes més altes, en les quals hi segueixen pensant en aquest nou curs.

Enguany, l’equip verd ja s’ha assentat a la categoria i, per primer cop en la seva curta història, ha aconseguit mantenir-s’hi dues temporades consecutives. Amb 23 punts a la classificació l’Ascó és ara a la quarta posició, just per davant de l’Europa, gràcies especialment als resultats aconseguits en els partits que ha jugat com a local. Una situació privilegiada que el manté present en les travesses que aposten pels candidats a la promoció d’ascens a Segona Divisió B. L’estructura de club existeix i només els manca que els resultats acompanyin una de les plantilles que més quilòmetres ha de fer al llarg del campionat.