LLUITA SORDA I CONSTANT
>> Un article de Carles Garcia

El proper rival de l'Europa viu actualment una de les seves millors èpoques a nivell esportiu, si no la millor. Tot i les complicacions econòmiques que pugui tenir el club, tot i el moment delicat que va patir amb l'aparició a la ciutat d'una altra entitat a Segona B que en va copiar nom i colors (la desapareguda UE Miapuesta Castelldefels), tot i les adversitats amb què es troba temporada rere temporada, el conjunt mariner segueix endavant. Com els pirates. Un submarí podria destrossar la nau de la bandera negra prement un sol botó, però amagat, com els traïdors.

En canvi, els veritables amos del mar actuen de cara, evitant la rendició. I si moren, ho fan matant. La temporada 2002/2003 els baixllobregatins aconseguien plantar-se per primera vegada a la Tercera Divisió, una categoria que ja no ens imaginem sense el club d’Els Canyars. Des de llavors, han lluitat contra vent i marea per fer-s’hi un lloc i mantenir-se vius en unes aigües complicades i farcides d’enemics. Unes aigües en les quals només hi han deixat de navegar una vegada des de llavors. El descens l’any 2008 es va veure compensat amb el retorn al darrer graó del futbol estatal l’any següent, d’on ja no n’han tornat a marxar.

Enguany, l’equip dirigit per Lluis Albesa no ha aconseguit sumar encara cap punt i l’Europa serà una prova de foc pel conjunt mariner. La setmana passada aconseguien igualar un 0-2 advers davant el Rubí, que finalment va acabar en derrota per un gol de penal al tram final. La necessitat contra les ganes de reivindicar-se a casa podria ser, doncs, el titular d’un duel que enfronta dues plantilles molt diferents sobre el paper però que poden sorprendre’s de moltes maneres, com ja va passar en el primer tast de fa unes setmanes durant la Copa Catalunya. Diumenge, a l’exili colomenc, l’afició escapulada viurà un altre capítol d’aquesta recent inaugurada temporada davant un rival que s’ha anat tornant incòmode a poc a poc i que té moltes ganes de fer gols.