"DÓNA'M CINC MINUTS I ET MATARÉ"
>> Un article de Carles Garcia

Quan tot plegat feia pensar que els de Sant Boi serien els vencedors, l'equip gavanenc, plagat de joves impagats (i impagables), es va revoltar per última vegada. Potser és que va madurar just en aquell moment o que va recuperar la rauxa del futbol juvenil, però fos com fos el que està clar és que els d'Albert Poch no volien marxar. Al minut 86 La Bòbila respirava Primera Catalana amb el marcador de 0-1, però dos juvenils, que havien entrat de refresc al segon temps, aconseguien capgirar el marcador en menys de cinc minuts. Primer Borreda i després Fran Orellana donaven la volta a un partit que quedarà pel record. El Gavà era de Tercera. S'ho havia guanyat a pols.

Dies després de segellar aquesta gesta començava a córrer el rumor que el tècnic blaugrana recalaria, precisament, en el club al qual havia descendit: el Santboià. Un altre Tercera, el Palamós, semblava trucar també a la porta de Poch, però passades dues setmanes del darrer partit, a Gavà anunciaven la continuïtat del seu entrenador per cinquè any consecutiu. Una renovació alleujadora pels seguidors del club i que, de moment, aporta satisfacció en una temporada que ha començat molt bé.

Amb 15 punts de 30 possibles (5 menys que el líder, la Pobla de Mafumet, i 3 menys que l'Europa), l'equip del Baix Llobregat s'ha estabilitzat un altre cop a la categoria. La plantilla, com sempre, és força diferent de la que aconseguia la permanència el passat mes de maig, però el denominador comú de la joventut segueix ben present dins el vestidor. Tanmateix Poch ha aconseguit enguany arrossegar cap a La Bòbila una petita dosi d'experiència per equilibrar una plantilla que, com tots els equips del tècnic, juga amb la pilota a terra i busca la combinació en curt abans que la passada llarga. Un futbol més vistós, per bé que tot és futbol al cap i a la fi, i que agrada tant a la ciutat com als seguidors de la categoria.

Sembla que a Gavà han après la lliçó després d'un mal any aïllat i aquest curs aspiren, una altra vegada, a ser la mosca collonera que esgarrapa punts a qualsevol rival i que, per a més inri, fa un fortí de casa seva. No sé si, a la llarga, se'ls haurà de tenir en compte, o no, pel Play-Off, però si algú bada cinc minuts ja pot donar el partit per perdut.