"MANLLEU: ESCAMPAR LA BOIRA"
>> Un article de Carles Garcia

Si els de Pedro Dólera no s’enduen els tres punts del Municipal d’Esports, el proper dimarts es compliran 5 anys exactes del darrer precedent que va acabar amb victòria escapulada a Osona (1-3). Dels onze jugadors que aquell dia van saltar al terreny de joc només dos tenen opcions de ser també al dibuix inicial d’aquest cap de setmana. Dani Valderas i Alberto Padilla, qui aconseguia obrir la llauna en aquella ocasió, són els únics europeistes que encara avui poden explicar la victòria en primera persona.

A partir de llavors, els de Gràcia acumulen un balanç molt negatiu davant dels manlleuencs. En els 10 darrers precedents, entre els quals s’hi inclou aquesta victòria, l’Europa només ha sumat 6 punts, amb un balanç d’1 victòria, 3 empats i 6 derrotes. A més, els escapulats han rebut 19 gols en contra, per 12 transformats a favor. Unes dades esfereïdores que encara espanten més davant la possibilitat que Manel Sala mantingui el costum de fer un gol al seu exequip. Com a dada anecdòtica, és destacable la quantitat de gols que es veuen en els enfrontaments entre aquests dos clubs. Amb una mitjana de 3’1 gols per partit, Europa i Manlleu han aconseguit fer 4 o més dianes en la meitat de les ocasions (agafant com a precedent els duels de Lliga des de la temporada 2009/2010).

A la vora del riu Ter, l’Europa haurà de buscar la forma de trencar aquesta ratxa negativa. Al davant hi haurà un equip que s’ha transformat en una autèntica bèstia negra, però que no pot ser-ho per sempre. El Manlleu no passa pel seu millor estat de forma i els escapulats ho hauran d’aprofitar, tot i la sempre altíssima pressió d’un camp tan complicat. Les baixes temperatures i l’alt nivell d’humitat no generaran les millors condicions per la pràctica de l’esport, però davant una situació adversa és quan millor es forgen les gestes. I fer-se fort mentalment per trencar una mala dinàmica que fa cinc anys que dura, sens dubte, és tota una proesa.