"MARTINENC: UN RIVAL PER DESCOBRIR"
>> Un article de Carles Garcia
Tot i això, avui hi ha una generació jove, entre la qual m’hi incloc, menor de 25 anys, que no en sap pràcticament res d'aquest antagonisme. Almenys res més enllà del que hem pogut llegir o escoltar dels veterans. Ni tan sols en cas de ser a l’estadi en el darrer precedent, cap de nosaltres era prou conscient del que bullia a les grades del Municipal del Guinardó ni sobre la gespa. Jo vaig trepitjar el Nou Sardenya per primer cop la temporada 19997/1998, en un Europa-Vilafranca que culminava amb una victòria local per 2-0. Era el primer triomf escapulat que presenciava i que m'animaria a seguir veient passar partits i oponents.
Alguns duels feien més patxoca que d'altres, però n'hi havia que eren especialment importants. Els duels amb l’Horta, el Júpiter o el Barcelona C tenien un ambient característic. Una atmosfera que quedava quasi al nivell dels dies en què era el Sant Andreu qui visitava el feu gracienc i que s'assembla molt al que es genera ara quan el visitant és la Montañesa, un adversari amb qui els escapulats mantenen una bona rivalitat molt incipient. Els duels amb el Martinenc, però, són un gran enigma. Els diables vermells tenen moltes ganes d’enfrontar-se a l'Europa i endur-se els tres punts i, a Gràcia, tampoc falten els ànims per quedar per sobre del veí.
Aquest va ser un dels al·licients de recuperar la coincidència de categoria entre els dos clubs, però que no vaig aconseguir palpar fins que el calendari va triar el 21 de desembre com a data pel retrobament i me'n vaig adonar que les agendes d’uns i altres treien fum. No sé què se sent jugant contra el Martinenc en un partit de lliga i, com em passa a mi, tampoc han conegut aquesta sensació les desenes d’aficionats fidels joves (que sí existeixen) i que fa menys de 20 anys que segueixen el club de forma conscient.
El de diumenge no serà només un partit amb records històrics que desperti la rivalitat adormida. Suposarà també un baptisme per a molts seguidors, que fins que la torre del rellotge de la Plaça de la Vila no marqui les 12 del migdia, no podrem dir que hem patit i sentit per primer cop un matx d'aquestes dimensions. El nostre primer Europa-Martinenc.
