"POBLA DE MAFUMET: DISSENY D'ALTA DEFINICIÓ"
>> Un article de Carles Garcia

Ens passem les jornades escoltant una mateixa cançó en la majoria de rivals: “Hem vingut a jugar contra l’equip amb la millor plantilla”, “ens enfrontem als favorits del grup”. No sóc ningú per dur-los la contrària si tenen aquesta consideració dels graciencs (i ells en saben més de futbol que jo). De fet, m’omple d’orgull, com a seguidor escapulat, que aquesta sigui la idea que corre sobre el meu equip (i la comparteixo. Tenim una plantilla de traca i mocador). Però quan al davant se't planta un equip filial la truita es capgira.

Al davant hi ha un pressupost elevadíssim, jugadors professionals i de renom (Varo, Bicho, Emaná, Abel Rita, Sergi Moreno o Denis Coch, entre molts altres) i un tècnic, Martín Posse, que vol fer carrera en això de les banquetes. En resum, el viatge cap a la Pobla de Mafumet serà llarg però ben segur que psicològicament s’escurçarà perquè suposa l’oportunitat de retallar distància amb el líder de forma directa (i dominar-lo en el gol average particular). Tot i això, l’enfrontament és contra la marca del Gimnàstic de Tarragona, un dels clubs més poderosos de Catalunya i que vol culminar el seu retorn a la lliga professional amb l’ascens, també, del seu filial.

El dels grana és un camp del qual a principi de temporada se’n tolera no esgarrapar els tres punts. Una situació totalment oposada a la dels poblencs, que necessiten la victòria per erigir-se, definitivament, com a capdavanters i eliminar de la lluita un rival tan perillós com l’Europa, capaç de passar per sobre de dos equips de Segona Divisió sense cap mena de pressió.