UN DIAMANT EN BRUT
>> Un article de Carles Garcia

L'extècnic del futbol base escapulat ho va fer amb una solvència espectacular que va convertir a l'equip blanc-i-roig en un dels 'cocos' de la categoria. Tal va ser l'èxit en l'aventura rubinenca que Fernández va rebre la trucada d'un altre club: el Santboià, aparentment més capacitat per fer Play-Off, tal i com estava la situació d'un i altre equip. A Rubí van optar per suplir la baixa del tècnic pel seu segon, Martí Cifuentes, per mantenir així el fil argumental d'una història que no volien veure acabar.

El desenllaç és conegut per tothom. Cifuentes, com el seu predecessor, va rebre la trucada d'un altre club i va fer les maletes per provar sort a Segona B, des de la banqueta del Narcís Sala, amb la missió de salvar un vaixell a punt d'enfonsar-se. Mentrestant, a Rubí, una plantilla que res tenia a veure amb la que va començar el primer curs a Tercera, ocupava una plaça privilegiada a la classificació i aspirava a tot. Al vestuari, però, hi faltava una veu per donar instruccions i aquesta vegada la tàctica dels vallesans a l'hora de fer la tria va ser una altra.

L'experiència de Julià Garcia pesava més que d'altres valors i es proposava un final clàssic per a una pel·lícula que havia començat sent experimental. El desenllaç encara no el coneixem però fa olor de festa grossa. La temporada passada els de Can Rosés es van quedar a un sol punt d'entrar al Play-Off (triple empat amb Europa i Terrassa) i aquesta campanya han sovintejat des del primer dia la zona noble. És difícil analitzar què hi ha a Rubí: perquè sigui quina sigui la plantilla o qui dirigeixi l'equip, les coses funcionen. El que està clar és que és una entitat que sap competir, un mineral en brut que es va començar a polir a Primera Catalana i que ha resultat ser un autèntic diamant.