La Divisió d’Honor juvenil és, de totes les categories federades on l’Europa hi té presència, la que ha començat més tard la lliga. Ho va fer el passat 1 de novembre, però l’Europa no va poder estrenar-se per tenir un cas de Covid-19 a la plantilla. Sobre l’inici del campionat, el calendari de la temporada i la seva experiència aquest estiu jugant amistosos amb el Primer Equip masculí en parlem amb Oriol Pons, davanter del Juvenil A que suma la seva segona temporada a la màxima categoria estatal i que recentment ha caigut lesionat.
Primer de tot, Uri, com vas de la lesió?
Ho porto millor del que esperava. M’he mentalitzat que he de treballar des de casa per quan arribi el moment d’incorporar-me de nou a l’equip. Desgraciadament hauré de passar per quiròfan i fins el 2021 no podré tornar, però espero fer-ho el més aviat possible, donat que tindrem una llarga temporada.
Com has viscut la pretemporada que has pogut jugar?
De forma increïble, atípica per la Covid-19, però he gaudit molt tant amb el Juvenil A com amb el Primer Equip.
Parlant del Primer Equip, com has viscut l’experiència?
Ha estat un orgull poder tenir alguns minuts amb ells. Al debut al camp del Sants vaig gaudir com un nen petit. Va ser el primer partit després de sis mesos aturats i quina millor manera de tornar que remuntant un 2-0 amb l’afició animant-nos en tot moment. M’he sentit molt acollit per tots els companys i els hi estic molt agraït.
Pons salta per una pilota amb el Primer Equip en l'amistós a Valls
Com veus el Juvenil A de cara a començar la lliga?
L’equip té moltes ganes. Estem ben preparats i sabem els rivals complicats que tenim. La Divisió d’Honor és una categoria molt difícil i som conscients que hem de treballar al 200% si volem aconseguir els objectius. Amb tot, si algú pot som nosaltres, perquè tenim bons jugadors i un bon cos tècic. Som un equip treballador i estic segur que podem fer una gran temporada.
Creus que la competició es podrà acabar?
Jo espero que ja no ens afecti més la Covid-19. És el nostre darrer any de juvenils i volem gaudir d’una categoria tan bonica com aquesta. Per tant, hem d’anar amb precaució amb tots els nostres moviments ja que el risc és molt alt. Esperem poder acabar.
Dels dos subgrups de la categoria, creus que a l’Europa li ha tocat el grup més dur?
Els dos són competitius. Nosaltres no som ningú per decidir si estan ben repartits o no. Al final la nostra feina és jugar. El nostre grup és molt exigent i ens veurem les cares amb tots els grans. Això és cert, però no és excusa. Hem de fer-nos forts a casa i ser durs i un rival incòmode fora del Nou Sardenya. Hem de sumar els màxims punts.
Heu sigut l’equip amb més setmanes de pretemporada i quan toca començar... un positiu ho impedeix! Ja és mala sort, no?
Al final s’ha ajornat més d’un partit, no només el nostre. L’equip tenia moltes ganes d’estrenar-se però al final el més important és la salut i que no hi hagi cap més positiu. També desitgem que el nostre company es recuperi aviat, de la millor manera possible i torni al grup per ajudar-nos a competir millor.