Al tram final de la passada temporada, l'Europa va visitar Ascó en dimecres, també a les 20:30 hores, es va avançar al primer temps i va anar al descans 0-1 per a finalment acabar empatant a un gol anant de més a menys durant el partit. Un autèntic 'déjà vu' com si el temps no hagués passat. Ahir es va repetir la història.

Primera Part

L'Europa va sortir de bon inici a sorprendre l'Ascó i ho va aconseguir. Amb defensa de tres des del xiulet inicial, al minut 7 el quadre gracienc es va posar per davant al marcador. Passada magistrat en profunditat de Cano per a la internada en cursa d'Abel Rita qui, rematant al pal curt, va veure com la pilota picava sobre la base del pal per acabar entrant a la porteria.

Tranquil darrere i profund en el joc amb extrems, l'Europa va dominar el primer temps amb autoritat, sent superior a l'Ascó i buscant algun espai per intentar fer el segon. El partit era bonic, amb dues apostes similars, estètiques i sobre una catifa de gespa natural impecable. Al minut 27, nova oportunitat en una centrada de Rubi que Dot, al segon pal, va rematar de primeres tot veient com una cama d'un defensa desviava un xut amb molta intenció a córner.

La millor per a l'Ascó, un xut llunyà de Virgili passada la mitja hora, fregant la creueta. Poca feina, però, per a Gianni en el primer període. Abans d'arribar al descans, gairebé sobre el so del xiulet final, una forta topada de David López amb un jugador de l'Ascó -que li va caure damunt- va desplaçar l'espatlla dreta del defensa gracienc qui, malgrat intentar-ho, no va poder iniciar la segona part per molèsties.

Segona Part

El primer quart d'hora del segon temps semblava una extensió del domini gracienc dels primers 45 minuts, fins arribar a un dels moments clau del matx. Al minut 59, en una lluita a la zona de mitjos, Bertomeu va deixar anar el colze amb contundència sobre el rostre de Rubi. Malgrat estar situat el col·legiat a pocs metres i amb visió directa de l'acció, només va mostrar cartulina groga a Bertomeu, quan l'Ascó s'hauria d'haver quedat indiscutiblement amb deu homes. Arran d'aquesta falta, les següents quatre o cinc decisions arbitrals, més banals (no xiular alguna falta o concedir fores de banda en contra quan eren a favor) van semblar desquiciar l'Europa i esperonar els locals.

La batuta del partit va canviar de mans, i l'Ascó va dominar la darrera mitja hora de forma clara. Va treure petroli el conjunt asconenc al minut 65 en un córner on Virgili va poder rematar a plaer al segon pal, enviant la pilota al fons de la xarxa. Igualar el matx va acabar de refermar la motivació dels locals, que van buscar el segon. Van topar fins i tot amb el travesser en un xut sec de Genís i van veure com una rematada de cap d'Artur Gòdia, sense oposició, marxava llepant el pal. Virgili, al minut 85, amb espai per endavant, es va precipitar i va xutar fora en la darrera acció clara dels locals per fer el segon.

L'Europa sabia, però, que almenys una opció tindria, ni que fos aïllada, de tornar a foradar la porteria. Aquesta va arribar en el primer dels tres minuts d'afegit, quan Nils, en una bona acció personal, va entrar a l'àrea en diagonal des de l'esquerra, va fixar el porter en la cobertura dels pals i quan va xutar a menys de sis o set metres de Sergio López va veure com la seva rematada per terra l'aturava el citat porter amb el cul, assegut sobre la pilota. Una claríssima opció per a l'1-2 que va recordar la que va tenir Rita davant la Montañesa fa un parell d'encontres i que, d'igual forma, va desesperar en aquest cas Nils i la resta de companys.