El segon equip masculí juvenil de l'Europa va començar la lliga el passat dissabte a la Preferent tot remuntant el duel contra l’Horta, a casa, amb l’1-1 al minut 91 i el 2-1 al 96. Fins aquí, una història de remuntada a l’estil èpic com qualsevol altra, però... què passa si us diem que, amb el duel en marxa, al terreny de joc va entrar un jugador europeista que feia 3 anys que no jugava, que va signar el gol de l’empat en temps afegit i va ser protagonista de la victòria? Aquesta és la història de Pablo Clavijo.
Pablo, com et vas lesionar per primer cop?
Va ser el 3 de desembre del 2019, jugant al Cadet A. Em van entrar fort per darrere i des d'aquell moment va començar un llarg camí per a tornar als terrenys de joc.
Quines lesions has encadenat una rere l’altre?
Realment des d’infantils la meva carrera ha estat marcada per les lesions. La primera va ser una al pubis que em va tenir fora durant 7 mesos, però aquella és una altra història... Des d’aquell fatídic dia del 2019 duc ni més ni menys que tres operacions de genoll (ròtula de lligament creuat anterior i menisc dels dos genolls).
Quant temps has hagut d’estar inactiu?
Dues temporades senceres que, en anys gairebé són tres.
Moltes emocions en un dia molt especial / Foto: Jordi Batuecas
Què vas sentir per dins en veure que et cridaven per entrar al terreny de joc?
És un moment que s’havia repetit dins el meu cap des que em vaig trencar per primer cop. Hi havia dies que pensava que no arribaria a passar. Era un somni però cada dia veia més llunyà enlloc de més proper. Cal ser molt fort de cap. Poca gent sap el que es passa per arribar fins aquí. Hi ha moments en què et passa pel cap deixar-ho estar. Vaig pensar en tot el camí que hem passat tant jo com la meva família, ple d'esforç i sacrifici. No parlo ja del cansament físic, que també, sinó el mental: saber gestionar els moments de baixada d'ànims i els que et fan dubtar de deixar-ho. Però ho tenia clar, un dia tornaria i aquest dia ha arribat.
No només tornes a jugar sinó que marques el gol de l’empat que possibilita donar-li la volta al marcador!
Va ser un sentiment inexplicable... Tothom somia poder fer una cosa així, més encara si el somni el duus tenint tant i tant de temps.
El final... de pel·lícula!
No m’ho hauria imaginat mai! Va ser un festival d’emocions que van acabar per dur-me a les llàgrimes. Després de tot plegat, no vaig poder contenir l’alegria i, sincerament, no sabia ni com reaccionar. Ara mateix no puc ser més feliç, però això tot just acaba de començar i estic segur que encara ens queden moltes alegries aquesta temporada.
Al final del partit, Clavijo no va poder contenir les llàgrimes d'alegria
Sabem, però, que tot aquest temps has estat en molt bones mans...
Durant tota la recuperació han estat amb mi tres fisios, Adrià Lorenzo, Carles Busquets i Noelia Balaguer. Per mi és important fer menció de tots ells.
El tractament a seguir, principalment carregat de paciència
Adrià Lorenzo és un dels fisioterapeutes que ha seguit la recuperació i evolució de Pablo Clavijo, respecte al tractament de la lesió, comenta que "com tots els tractaments de lligament creuat anterior, durant els primers mesos es tracta de recuperar mobilitat i força a la zona. De mica en mica, segons l'evolució, es va afegint la funcionalitat i recuperar el gest esportiu amb aquella cama. El darrer pas és incorporar-se als entrenaments i agafar la forma física per a tornar als terrenys de joc".