A principis dels anys 70 del segle passat la ciutat de Barcelona estava pensada per a la circulació de cotxes. Aquests eren els reis i els vianants quedaven relegats a un segon pla. El franquista alcalde Porcioles va reactivar un vell projecte de principis de segle: la creació d’una via ràpida circular a Barcelona que permetés creuar-la sense massa interrupcions. Aquest projecte va tenir el nom de Primer Cinturó de Ronda i és el que actualment anomenem Ronda del Mig.
Així doncs, el disseny del traçat vorejava l’estadi de Sardenya de manera soterrada, però el que realment perjudicava era la sortida prevista cap al carrer Sardenya, fet que implicava la mutilació de les grades del córner del carrer Camèlies amb Sardenya i el bloqueig de la històrica entrada pel carrer Sardenya. En conseqüència el nombre d’espectadors va baixar dràsticament. Els socis europeistes estaven espantats, el fantasma de viure el mateix exili que la UE Sants (fet que, per vergonya de l’Ajuntament, encara no s’ha resolt i ja fa més de 50 anys!!!) i que l’entitat es quedés sense camp, planava a l’ambient.
Les obres van començar la temporada 1972/1973 i el mes d’octubre de 1972, a conseqüència dels treballs, va rebentar una canonada d’aigües residuals, el contingut de la qual va anar a parar... al camp de gespa! La situació començava a fer-se insostenible i la premsa esportiva de l’època es va abocar a la defensa del club. Així, i fent un repàs a la premsa de l’època, el diari ‘Barcelona Deportiva’ en portada titulava: “Señor Alcalde. El CD Europa es también equipo de Barcelona”, tot acompanyat amb un article de Segura Palomares. A ‘Tele/Exprés’ deien que “Un histórico del fútbol catalán, víctima del progreso de la ciudad”, a El Mundo Deportivo van escriure “El campo del Europa cercenado por las obras del Cinturón de Ronda”.
Però si hi va haver un diari que va destacar per denunciar l’abús urbanístic va ser el diari ‘Dicen’, que en portada titulava “SOS, el Europa en trance de desaparecer” i “El Europa y las odiosas comparaciones”. Tots aquests escrits van fer el seu efecte i la Delegación Nacional de Deportes, a través de l’Ajuntament de Barcelona, va concedir una subvenció de 2,5 milions de pessetes al club pels perjudicis econòmics causats per les obres de la ronda. El mal urbanístic però, ja estava fet per sempre i fins els nostres dies.