Al llarg de la història han passat per l’Europa un bon reguitzell de jugadors que, ja a la recta final de les seves carreres esportives i després de jugar al més alt nivell, van defensar la samarreta escapulada; són els anomenats jugadors veterans. Com passa en aquests casos, n’hi ha que van deixar grans i bons records i altres que el seu nivell va deixar molt que desitjar. Tot seguit repassarem alguns.
El primer a qui ens referirem no és altre que Càndid Mauricio. El llegendari migcampista dels anys 20, que després de la desfeta del 1931 va liderar des de la banqueta la recuperació, va arribar a disputar diversos partits oficials durant la Guerra Civil degut a les difícils circumstàncies que es vivien. Fins i tot la temporada 1939/40 i gairebé amb 40 anys, va arribar a vestir-se de curt en un partit oficial contra l’Horta.
Ja a la década dels 50 trobem al gran Josep Duró, que després de jugar al Ceuta, Múrcia, Condal, Oviedo i Racing de Santander va fitxar per l’Europa quan l’equip estava a Tercera Divisió. Duró va oferir un excel·lent rendiment aconseguint l’ascens a Segona Divisió i erigint-se en un dels millors jugadors de la categoria de plata. Per la seva banda, el porter Rogeli Pàmpols també va fer grans temporades defensant la porteria escapulada, així com el central Antonio González, que després de jugar amb el Zaragoza i l’Elche, va rendir a un alt nivell a la categoria de plata. Peralta, exjugador de l’Espanyol, va demostrar la seva qualitat jugant indistintament de davanter centre i de defensa central les temporades 1952/53 i 1953/54.
Els davanters Antoni Cruellas (va ser màxim golejador de Tercera) i l’inoblidable Aguirre van demostrar el seu gran olfacte golejador. Un dels millors veterans que han passat per Sardenya i que els socis van idolatrar en poc temps va ser el davanter basc Félix Marcaida, que amb 11 gols en 11 partits ens va donar el prestigiós ascens a Segona Divisió. No obstant, un dels casos més atípics és el de Francesc Calvet, defensa del Barça durant moltíssims anys. La temporada 1956/57, quan ja estava retirat, es va oferir de manera desinteressada a l’Europa per tal d’ajudar al club després de la greu lesió que havia patit el nostre defensa Juárez a la segona jornada de lliga. Calvet, amb 37 anys, va completar una excel·lent temporada.
D’altres veterans, i per diferents motius, no van rendir com s’esperava. Així podem anomenar el gran exdavanter barcelonista Eulogio Martínez, jugador de talla mundial que va estar pocs partits amb l’Europa, donat que estava fora de forma i tenia força problemes personals. L’argentí Fernando Salgado, que havia jugat amb l’UD Las Palmas, va enlluernar a tots els europeístes en un amistós contra el Real Madrid en el partit de Festa Major del 1964, però en cap partit més va tornar a fer allò que tothom havia vist aquell 16 d’agost i el seu rendiment va ser molt baix durant la resta de la temporada. Finalment, anomenem a Curro, que només va disputar un partit oficial i que segons es comentava, en els entrenaments estava més pendent de prendre el sol que no pas de fer els seus exercicis.