Rogeli Pàmpols Morer (Almacelles, 6 de maig de 1936) va ser un important porter del futbol català als anys seixanta i fins als inicis dels setanta. Format a l'AEM, llavors juvenil de l'antiga UE Lleida, va passar per Huesca, Palencia, Terrassa (a Segona Divisió), Fraga, Zaragoza (a Primera com a suplent d'Enrique Yarza, jugant dos partits), Deportivo (suplent de Betancort i Benegas a Primera i titular a Segona l'any que els de A Coruña van ser campions) per a després militar a les files de l'Europa sis temporades, tres a Segona Divisió i tres a Tercera.
Va arribar a Gràcia la temporada 1965/1966 procedent del 'Depor', guanyant-se des del primer dia l'escalf de l'afició per les seves grans actuacions. Va acumular 123 partits oficials de lliga amb la samarreta escapulada, 119 com a titular. Pàmpols va passar a la història especialment en una eliminatòria de 'Copa del Generalisimo' l'any 1967 contra el Zaragoza 'de los cinco magníficos', anomenat popularment així per les seves grans figures Canario, Santos, Marcelino, Villa i Lapetra. Aquella generació, que havia arribat a quatre finals consecutives de la Copa -guanyada els anys 1964 i 1966 i perduda el 1963 i 1965-, s'havia proclamat, a més, campiona del trofeu europeu de la Copa de Fires el 1964. Semblava un equip invencible i més encara en una eliminatòria davant un Europa d'un esglaó per sota, de Segona Divisió.
Un equip de l'Europa de 1966 amb Pàmpols a dalt a l'esquerra i sota un jovenet Victor Martínez, actual president
A Gràcia, al partit d'anada dels setzens de final, l'Europa va estrenar-se a la televisió. TVE va retransmetre en directe per primera vegada des del vell estadi de Sardenya en un duel que el Zaragoza va guanyar 0-1. A la tornada, Pàmpols va convertir-se en protagonista: va aturar un penal als pocs minuts de començar el matx (veure primera imatge inferior) i, conforme van avançar els minuts, es va anar gestant la sorpresa gracienca, acabant el partit amb mateix resultat que a l'anada però favorable a l'Europa. En aquella època existia el concepte de partit de desempat i aquest es va jugar 48 hores després del partit de tornada al camp neutral de Mestalla, a València. En aquell encontre l'Europa va guanyar per 2-0, eliminant el campió de la Copa i donant una de les grans sorpreses de la seva història.
La temporada 1970/1971 el porter escapulat va posar punt i final a la seva trajectòria esportiva a les files del club gracienc. Ara, amb motiu de l'Europa-Lleida Esportiu d'aquest dimarts 14 d'agost a les 19 hores i a proposta del GHRV (Grup d'Història Ramon Vergés), l'europeisme retrà un merescut homenatge a un dels porters més mítics de la centenària trajectòria del club.
Fonts de dades i imatges: Grup d'Història Ramon Vergés, Albert Benet, Arxiu personal Xavier Vidal, Arxiu personal Víctor Martínez, llibre 'Història d'un Històric', Arxiu CE Europa
