Molt hem parlat del gloriós i llegendari equip de l’Europa dels anys 20 del segle passat, amb el president Matas al capdavant i tota una excel·lent fornada d’excepcionals jugadors que va aconseguir per l’entitat les més altes fites històriques. No obstant, poc s’ha parlat de l’home que, com un alquimista, va transformar tot aquell innat talent en or. Ens estem referint a l’anglès Ralph Kirby, del que tot seguit en farem un exhaustiu repàs biogràfic i històric.

Nascut un 18 de març de 1884 a Birmingham, al bell mig d’Anglaterra, el seu pare va ser un maquinista de tren que va tenir un espectacular accident del que en va sortir miraculosament il·lès. El jove Kirby, malgrat créixer enmig de vagons i locomotores, va iniciar-se al futbol jugant a l’equip de la seva parròquia, concretament al Saltley Baptist, on començava a destacar com a extrem dret. En aquest equip hi va estar durant tota la seva etapa juvenil, del 1901 al 1903. Tot seguit havia de fer el servei militar i la temporada 1903/04 va defensar la samarreta del RAMC (Royal Army Medical Corps) on alterna el futbol amb l’atletisme, ja que també participa en diversos campionats atlètics.

Tot i això, el jove Kirby va realitzar unes magnífiques campanyes amb l’equip de l’exèrcit, on va tornar a destacar per la seva rapidesa i que va fer que, després d’un partit amistós amb el Fulham, l’equip de Londres es fixés en ell per incorporar-lo per la temporada 1905/06. Aquell curs, el Fulham jugava a la Southern League, que era ja un campionat important, on els equips participants eren clubs del sud d’Anglaterra i Gal·les. Kirby va alternar l’equip reserva amb el primer equip i amb aquest darrer va fer el seu debut en un partit contra el Millwall el 22 d’abril de 1905. Malgrat estar a cavall dels dos equips, Kirby va disputar més partits amb el primer equip i es va fer la fotografia com a campió de la Southern League, ja que el Fulham en seria el guanyador i és per aquest motiu que és recordat a l’equip londinenc. Per a la temporada 1906/07, el nostre protagonista va tornar a casa i va fitxar pel Birmingham City, equip que en aquell moment jugava a la màxima divisió anglesa, la Football League. En principi havia de formar part de l’equip reserva (recordem que aleshores no hi havia canvis), però va tenir l’oportunitat de disputar un partit de lliga contra el Newcastle United. Va ser l’únic encontre que va disputar a la Football League, ja que el titular Harper es va lesionar. Amb 20.000 persones al camp, Kirby va jugar d’extrem dret i, tot el bon partit que va realitzar, l’equip va perdre per 2-4.

L’any següent, el nostre protagonista va canviar d’aires -tot i el lament d’un periodista de l’època que li veia futur al Birmingham City- i va fitxar pel Blackpool, que jugava al campionat de lliga de la regió de Birgmingham, on va disputar diversos partits contra equips de renom com el Leeds o el ‘Wolves’. Ho va fer també en la posició d’ extrem dret. No obstant, va tenir poques oportunitats i a mitja temporada a ser traspassat al Worcerster City (que jugava a la mateixa categoria), convertint-se en titular i destacant sobretot en un partit contra l’Aston Villa. Les properes temporades, Kirby passaria per dos equips bastant desconeguts de la regió de Birmingham: el Kiddeminster Harriers i el Willenhall Pickwick. La temporada 1913/14 el Fulham el repesca pel seu equip reserva. No obstant, l’escat de la PrimeraGuerra Mundial va fer que Kirby fos cedit un altre cop al RAMC, on va passar tot el conflicte bèl·lic. Després de la guerra se li perd la pista i no sabem masses coses d’ell fins el fitxatge per l’Europa. Kirby, però, no va ser la primera opció que hi havia per la banqueta del club europeista. Segons la premsa, cap a finals de juliol de 1922 l’Europa va tenir gairebé lligat el fitxatge de George Holley, exjugador del Sunderland i internacional per Anglaterra, però finalment i sense saber els motius exactes, mai va arribar a ser ell el tècnic del club escapulat.

El 4 d’agost del 1922 s’anunciava l’arribada pel dia 16 de Ralph Kirby com entrenador europeista. Però... com és que l’Europa es va fixar en ell? Doncs la resposta la trobem un any abans, quan l’equip anglès del Middlessex Wanderers va venir a Gràcia a disputar dos partits contra l’Europa. La directiva del president Matas va mantenir el contacte amb el secretari d’aquest equip, que els va recomanar Kirby com a tècnic. L’anglès fitxava pels escapulats per un any i 225 pessetes a la setmana. Un cop arribat, el tècnic explicava en una entrevista que havia estat a l’Índia entrenant equips militars durant la Guerra Mundial i assenyalava les línies mestres del seu projecte a l’Europa: quatre dies d’entrenaments a la setmana i l’importància d’una bona preparació física. Com a curiositat direm que el preparador anglès va canviar-se el nom, i és que el seu nom real era Conyers Kirby i amb aquest enrevessat i difícil nom de gestionar a casa nostra, va decidir posar-se, Ralph, que semblava més ‘nostrat’ i que va escollir per tractar-se del carrer on vivia a la seva natal Birmingham. El tècnic, no obstant, era un home poc comunicatiu i reservat i no va aprendre ni el català ni el castellà mai. De totes maneres, Kirby va donar el plus de qualitat que li faltava a l’equip escapulat i va aconseguir el Campionat de Catalunya de la temporada 1922/23 i el sots-campionat de Copa d’Espanya, a més d’augmentar el nivell competitiu dels graciencs.

Va dirigir l’Europa en 34 partits oficials, amb 21 victòries 5 empats i 8 derrotes. Per altra banda, son incomptables els partits amistosos dirigits i només destacarem per exemple els jugats contra el Birmingham City, l’UTE de Budapest o el NAC de Breda per citar alguns dels rivals internacionals més importants. La marxa de Kirby de l’Europa va estar envoltada de polèmica, ja que amb el Campionat de Catalunya en marxa va se cessat a finals de novembre del 1924. Segons el president Matas “el tècnic no posava el mateix entusiasme i interès que al principi de la seva estada a l’Europa”. La polèmica i el malestar van venir quan, dies després de ser acomiadat, va ser fitxat pel FC Barcelona i amb un sou de 1300 pessetes (8€) setmanals… Amb el Barça va estar aquella temporada, la 1924/25, on va aconseguir un doblet (Campió de Catalunya i Espanya) però malgrat l’èxit, la falta de comunicació amb els jugadors barcelonistes va fer que fos cessat al finalitzar aquella campanya. La temporada 1925/26, Kirby va fitxar per l’Athletic Club de Bilbao, on va tornar a guanyar el Campionat Regional, però a la Copa d’Espanya l’equip basc va fer un mal paper i va ser acomiadat.

Aquí acabava l’aventura com entrenador de Ralph Kirby, ja que un cop tornat a Anglaterra no va dedicar-se al món del futbol. Tanmateix i per tancar el cercle de la història del nostre protagonista, durant la seva estada a casa nostra també va fer d’àrbitre en diversos partits i d’àrbitre assistent en uns altres. Exemple d’això és un amistós Newcastle- Everton disputat a Les Corts el maig de l’any 1924. Així doncs, l’anglès Ralph Kirby és, que es tingui constància històrica fins a la data, la primera persona en realitzar la funció específica d’entrenador a la primera plantilla de l’Europa, un anglès ‘molt anglès’ que va aportar noves tècniques d’entrenament i estil de joc i a qui el seu caràcter una mica sorrut li va impedir que, com entrenador, tingués una millor i més llarga trajectòria tant a casa nostra com a d’altres equips catalans. A l’Europa però, sempre li estarem agraïts per la seva impagable aportació i millora de la preparació del futbol en els entrenaments i la tàctica en els partits. Kirby és, doncs, llegenda de l’europeisme per sempre més.

Sobre aquestes línies, Ralph Kirby (al mig) rodejat dels jugadors Olivella i Perico Serra.
Al mig de l'article, una foto de Kirby mudat. Al principi del text, a l'esquerra, un jove Kirby jugant al Fulham.