De la mà de Rafael Boj (pare de l’exdirectiu i exdelegat del primer equip, Siscu Boj) aquells nens van fer xalar de valent els socis i aficionats escapulats. Aquell infantil tant espectacular va tenir un sobrenom que ha quedat per a la història i memòria dels socis: “els Titis Europeístes”. Els Titis de la temporada 1958/1959 van quedar campions del Campionat Diocesà OAR, que era la competició que disputaven els equips de la seva categoria. No van perdre cap partit i, com a campions, el mateix arquebisbe Modrego els va entregar la Copa i les medalles als joves futbolistes.
Van ser jugadors destacats d’aquells Titis: Marín, Comas, Alqueza, Bernat i Vieta. No en va, l’any següent els tres últims ja van passar al juvenil. Cal puntualitzar que les competicions de futbol base no estaven tant estructurades com avui en aquells temps. Amb l’equip base de la campanya anterior, la temporada 1959/1960 les victòries van continuar i de manera encara més espectacular. Formaven part d’aquell equip, entre altres: Giner, Sansa, Caparrós, Labarias, Louzara, Gómez, Merayo, Portero, Garrido, Altayo, Comas, Piqueras, Oliver, Marín i Miguelez. Diversos d’aquells memorables Titis van prosseguir la seva evolució futbolística dins el club a les categories formatives.
Saltem ara uns pocs anys i ens situem a la temporada 1963/1964, on el segon equip del club estava entrenat per Manuel Cruz i jugava el campionat de Segona Regional (actual Tercera Catalana). En aquell segon equip o Europa B, hi tornem a trobar a uns quants Titis com Labarias, Comas, Marín, Alquézar i Sansa. En principi l’equip filial no estava cridat a grans fites, i més si es pensa que el primer equip estava a Segona Divisió i el salt de categoria era molt gran. El grup de l’Europa de Segona Regional va estar format pels següents equips: Centelles, Martorelles, Turó de la Peira, Montmeló, Abadessenc, Roda de Ter, At. Sabadell, Sant Quirze, Mollet, Sant Cugat, Castellar, Ripollet, Vilanova de la Roca, Campdevànol, Kubalas i San Cristóbal.
L'Europa B de la temporada 1963/1964, on hi van arribar alguns de la generació dels 'Titis'
Ja des de un bon inici els escapulats es van mostrar intractables, aconseguint golejades d’escàndol a casa com els tres 8-0 que van fer a Castellar, Sant Quirze i Montmeló i els 1-5 i 1-7 a fora contra el Castellar i el Vilanova de la Roca respectivament. L’únic equip que presentava competència als escapulats era el Mollet, que durant tot el campionat va intentar seguir el frenètic ritme dels nostres. Al Sardenya, els nostres no van perdre cap partit i tot van ser victòries excepte un empat amb el Sant Cugat i les sis derrotes del total del campionat van ser a fora de casa. Es va quedar campió amb 52 punts, 5 més que el Mollet, i es va ascendir a la Primera Regional. Diversos jugadors d’aquell equip B van arribar al primer equip com Labarias, Marín, Rosa i Pérez.
Qui va arribar més lluny dins el món del futbol va ser Marín, qui va morir fa poques setmanes, fitxant per l’Espanyol i jugant a Primera Divisió. Labarias i Pérez van fitxar per l’Atletico de Madrid, però sense arribar a disputar cap partit oficial van ser cedits al Múrcia i al Rayo Vallecano respectivament. Pérez serà sempre recordat pel gol que va marcar en el partit de desempat a Mestalla i que va suposar l’eliminació del Zaragoza dels “Cinco Magníficos” de la Copa del Rei. En definitiva els Titis europeistes van marcar una època i, malgrat que dels que van iniciar-se a l’infantil, només Marín i Labarias van arribar a jugar amb el primer equip, aquells Titis van deixar un record inesborrable al cor dels socis europeistes.
