Aquests èxits van ser en les edicions de 1997 i 1998 i que van acabar de refermar-se amb la recent Copa del 2015. No obstant, des de la temporada 1989-90, que va significar la primera edició oficial del torneig (i encara sota la denominació de Copa Generalitat) els escapulats han viscut nombrosos partits i fets que cal explicar més enllà dels tres campionats aconseguits.

Així, a finals d’octubre de 1989 es disputava la primera eliminatòria i el sorteig ens havia enparellat amb la Montañesa; era el primer enfrontament oficial de les dues entitats. En el partit a Nou Barris els nostres van aconseguir (vist la malastrugança històrica que hi ha per guanyar allà) un històric 1-5. Malgrat que a la tornada es va perdre per 2-3 es va seguir endavant a la competició. En aquella edició es va eliminar també a doble partit a Sants, Júpiter i Rubí per caure a quarts de final contra la Gramanet. En aquell Europa hi jugaven homes com Paco, Carmona, Salinas, Capella, Ureña, Capi, Soriano o Castillo, que van ser la columna vertebral de l’equip que havia aconseguit l’ascens a Tercera Divisió.

Menys recorregut van tenir els escapulats en l’edició de l’any següent, ja que es va caure en la primera ronda contra un Sant Cugat on hi jugava l’ex-escapulat Carmona i un joveníssim Gandoy. A la Copa Catalunya 1991-92 es va quedar eliminat a mans del Badalona en segona ronda, de la mateixa manera que a la de 1992-93, on el Levante Las Planas a partit únic ens va eliminar a la mateixa ronda. La temporada 1993-94 l’Europa no participaria, ja que no va poder quadrar el calendari per disputar el torneig, que a partir d’aquell any passava ja a ser denominat Copa Catalunya. La temporada següent es patia una dura eliminació contra el Barceloneta a la primera ronda i a partit únic; i es que no es podia perdre amb una plantilla que estava dissenyada per jugar a Segona B.

L’edició del 1995-96 l’Europa també va renunciar a jugar per coincidir amb la inauguració del Nou Sardenya. Així es va arribar a la històrica edició de la temporada 1996-97, on primer s’eliminava al Levante Las Planas per 3-1. A quarts de final la FCF va idear un innovadora eliminatòria en format triangular, que consistia en dos mini-partits de 45 minuts contra el Badaloní (0-0) i el Manlleu (victòria per 2-0) que donava accés a les semifinals. A ‘semis’ i amb el mateix format de triangular l’Europa va eliminar l’Espanyol (amb Tamudo, Herrera, i Capdevila entre altres del primer equip periquito) i el Sabadell. A la final esperava el Barça. Des de l’històric partit de desempat pel Campionat de Catalunya de 1923 no s’havia tornat a jugar en una final contra els barcelonistes i a l’igual que 74 anys enrere, els escapulats van derrotar els blaugranes, en un excel·lent encontre, per un clar 3-1 a l’estadi de L`Hospitalet. ‘Sir’ Bobby Robson, tècnic blaugrana aquella temporada, va aplaudir a peu de camp els jugadors escapulats al finalitzar el partit.

Al mes d’agost d’aquell any s’iniciava la edició 1997-98; l’Europa va eliminar en primera ronda al Bordeta i al Sant Cugat en un d’aquells triangulars que ja hem comentat. D’igual manera els escapulats es van desfer de la Gramenet i del Sant Andreu. A quarts de final un indiscutible 3-0 eliminava el Palamós i a semifinals tornava a esperar l’Espanyol, aquest cop a partit únic de 90 minuts. L’equip, però, anava com un llamp i els blanc-i-blaus van perdre per 2-0 al Nou Sardenya en una nit passada per aigua. Com l’any anterior, el Barça esperava a la final, aquest cop a terreny propi, el Miniestadi... Els barcelonistes, escaldats per la derrota de l’edició passada, van presentar un onze amb 9 jugadors del primer equip, deixant ben clar que aquesta vegada no deixarien lloc a la sorpresa. L’Europa,com si estigués imbuït per l’esperit de les gestes dels anys 20, no es va deixar acoquinar i en un magnífic partit es va endur la segona Copa Catalunya consecutiva després de guanyar el Barça als penals (1-1 al final dels 90 minuts amb l’històric gol de Fernando). Guanyar-la un cop podia ser casualitat, però dues vegades i contra el totpoderós FC Barcelona era una heroïcitat que encara ningú ha igualat.

De totes maneres i en una falta de respecte i tacte de la FCF, 18 dies després d’aconseguir aquesta gran fita, l’Europa disputava, i des de la primera eliminatòria, la següent edició de la Copa Catalunya. De res valia haver estat campió i dues vegades seguides. Així doncs ,en aquella primera ronda Badalona i Badaloní van ser eliminats, però a la següent el Figueres barrava el pas i l’equip quedava fora. Amb el canvi de segle l’Europa va enllaçar tot un seguit d’edicions on es va quedar eliminat a la primera eliminatòria o no es passava de vuitens de final. A mode d’anècdota cal destacar els 4 gols aconseguits per Àlex Delmàs en l’enfrontament contra el Blanes en l’edició 2006-07. Ja amb Pedro Dólera a la banqueta s’arribava a vuitens de final en la copa 2010-11, on l’Europa s’enfrontà per primera vegada i en competició oficial a l’Equipo Ja i l’Olímpic Can Fatjó. L’any següent i després d’una golejada per 2-5 al Martinenc, els nostres quedaven eliminats pel Sant Andreu.

Les dues properes edicions van ser decebedores al fer-nos fora el Vilassar de Dalt i el Castelldefels al primer partit de la competició. Així s’arribava a l’edició 2014-15, on ja en la primera eliminatòria l’Espanyol B quedava eliminat per un ajustat 1-0 (cal dir que en aquestes edicions els equips B de Barça i Espanyol ja participaven per que els primers equips d’aquests dos clubs disputaven la Supercopa). Tot seguit Castelldefels i Ascó eren eliminats als penals. El camí es posava més difícil quan a quarts de final el Barça B ( de Segona A) era el rival, però un gran partit dels escapulats va deixar un 3-0 al marcador i el bitllet cap a la semifinal on esperaria un altre Segona A; el Centre d’Esports Sabadell. En un altre recital escapulat es repetia el resultat anterior (3-0) i després de 17 anys es tornava a una final de la Copa Catalunya. Aquest cop el rival seria el Girona, que en aquella temporada estava ben capficat en aconseguir l’ascens a Primera Divisió.

Finalment el 25 de març de 2015 en un Nou Sardenya ple a vessar com en les grans ocasions, Alberto i Poves avançaven els graciens i amb el 2-1 final s’aconseguia el títol per situar-se en el tercer lloc del palmarés. Copa Catalunya i Europa son dos noms que sempre aniran lligats.