D’aquí poc més de dos anys celebrarem el centenari del primer partit de bàsquet que es va disputar a tot l’estat. Recordem que el primer partit el van disputar l’Europa i el Laietà el 8 de desembre de 1922, amb el resultat de 8 a 2 pels nostres. Aquell bàsquet, com es pot imaginar pel resultat, poc tenia a veure amb l’actual. Els equips jugaven amb 7 jugadors per banda i les cistelles es penjaven de les porteries de futbol. Era un esport en constant evolució i que a casa nostre es trobava a les beceroles.
L’Europa va ser campió de Catalunya dues vegades (1924 i 1926). Els pioners i jugadors referència d’aquests dos títols pel nostre club van ser els Moncho, Palom, Lagarriga o Ribas entre altres. Els rivals, més enllà del Laietà, eren equips amb una certa influència de la colònia francesa que vivia a Catalunya com el Patrie, La France, o l’Americà Stars i tot seguit s’hi van sumar clubs com el Sants i el Martinenc. Anys desprès s’hi afegirien el FC Barcelona i l’Espanyol. L’any 1927, la Federació Catalana de Bàsquet, amb la voluntat de donar més difusió a aquest esport i amb l’ànim d’organitzar un gran espectacle esportiu, va fer punys i mànigues per tal de concertar un partit amistós amb l’Hindú Club de Buenos Aires, que estava de gira per Europa.
Els argentins van acceptar l’invitació i la Federació es va posar a treballar per tal de confeccionar una selecció catalana que disputaria el seu primer partit de la seva història. Es van pre-seleccionar 12 jugadors, que segons la denominació molt futbolística d’aquells moments (i que va existir fins els anys 50) van ser els següents... Defenses: Moncho (Europa), Montañés (Sants), Ramis (Gràcia) i Alberich (Laietà). Mitjos: Prat (Martinenc), Lagarriga (Europa). Davanters: Gelabert (Sants), Julià (Martinenc), Font (Europa), Guix (Laietà), Estany (Gràcia), Rodríguez (Gimnàs Tiberghien).
Una jugada d'aquell partit / Foto: Biblioteca de l'Esport
El partit va ser previst pel dia 25 de març de 1927 al camp del Gràcia i els argentins van exigir jugar amb 5 jugadors i amb les normes del reglament internacional, que incloïen conceptes tant bàsics com conduir la pilota, driblar, fintar, llançar a cistella etc. Arribat el dia, la selecció catalana va sortir amb aquest quintet inicial: Prat, Moncho (Europa) Gelabert, Ramis i Rodoreda. A la segona part van jugar Estany i Alberich. L’Hindú Club va guanyar, com no podia ser d’una altra manera, molt fàcilment pel resultat de 16 a 50.
El més important, però, és que va donar una lliçó de bàsquet ‘modern’ que va impulsar aquest esport a casa nostra. Els espectadors i els jugadors catalans van quedar meravellats per la precisió dels llançaments a cistella dels argentins, per la seva tàctica i per la no menys sensacional exhibició de bàsquet que havien protagonitzat i van acomiadar els jugadors de l’Hindú amb una forta i llarga ovació.
Per tant, podem afirmar que l’Europa, a més de ser pioner per celebrar el primer partit de bàsquet i d’aconseguir dos campionats de Catalunya del màxim nivell d’aquell moment, també va tenir l’honor de presentar un europeista en el quintet inicial del primer partit de Catalunya com a selecció. I és que, com es diu en els entorns europeistes, sense l’Europa no s’entenen ni s’expliquen el futbol i el bàsquet en aquest país.
