La veiem sempre formant equip amb la seva bessona Pili i engrandint la llegenda setmana rere setmana al Nou Sardenya. Hem volgut parlar amb Andrea Porta i que ens expliqui com està vivint aquests dies tan especials.

Ara que han passat uns dies... Com senten els 200 partits?
No en soc massa conscient. Segueixo al·lucinant perquè mai hagués pensat jugar tants partits amb la samarreta de l’Europa.

Com van ser els teus inicis en el futbol?
Amb la Pili vam començar a jugar a l’equip del poble, després vam anar a Mollerussa i quan vam fer catorze anys (no podíem jugar amb nens) ens va venir a buscar el Lleida, on aconseguim pujar de categoria. Després em truca el Levante Las Planas i, aprofitant que he acabat els estudis, accepto l’oferta. La segona temporada no estic d’acord amb les condicions i és quan vinc a l’Europa.

Com vas gestionar el fet d’anar a un Levante de Primera?
La pressió va ser impressionant. Por i inseguretat al principi, però m’ho vaig prendre com un aprenentatge. També vaig haver de gestionar molts canvis (anar de Lleida a Barcelona, començar a treballar, jugar a l’elit...). En molts moments no ho valores, però ara ho veig com una experiència molt positiva.

Què en sabies de l’Europa abans de venir?
Jugant al Lleida coneixia el club d’haver-hi jugat en contra. Desconeixia més enllà, però per mi era un dels clubs punters. Tinc una anècdota i és que l’Europa ve a Lleida a jugar-se el descens i guanyem el partit per 2-1 i marco el segon gol (riu). Em sembla que una o dues setmanes després van acabar baixant.

Com has forjat el teu sentiment pel club?
Amb els anys. He tingut oportunitats de marxar, però no he volgut. És un club que ha millorat molt en relació al femení. El sentiment de pertinença s’aconsegueix amb els anys, però la gent que ve aqui se sent bé. Estimar un club és qüestió de temps perquè saps que és per tota la vida. Quan vaig dir que em volia retirar aqui és perquè així ho vull.

Quadre evolutiu d'Andrea Porta fins els 200 partits, una xifra que encara creix

Parles d’evolució... En quins aspectes?
Sobretot en visibilització. Abans no es feien cartells del femení, per exemple. Fa dos o tres anys que les coses han anat millorant. Entrevistes, xarxes, viatges gravats... és molt d’agraïr i, de fet, jugadores d’altres equips destaquen que som els únics que fem els partits en directe per Twitter i donem tanta importància al femení.

En l’àmbit esportiu va tot rodat. Com ho valores?
És el premi a les altres temporades. Cada any tenim bon equip, però mai pugem. Si els engranatges no estan connectats la cosa no funciona i enguany tot ho està. El cos tècnic és molt professional, la figura de la coordinadora era molt necessària i a l’haver crescut mediàticament més gent ve al camp i parla de nosaltres. Guanyar la lliga seria la cirereta del pastís. Després de 9 temporades molt diferents a nivell emocional i de joc és gratificant veure que aquest any va tot bé.

Com et sents sobre la gespa?
La lesió que vaig tenir va ser complicada perquè havia fet molt bona pretemporada. Tot passa per alguna cosa i arran d’això he tingut por i he estat insegura, però no deixa de ser aprenentatge. Caure fa que t’aixequis més fort i a la segona volta m’estic tornant a trobar. Tinc un equip que m’ajuda molt.

Després de nou temporades i moltes vivències, tens cap objectiu al club?
M’encantaria guanyar una lliga amb la samarreta l’Europa. Tot i que la temporada és molt llarga, aquest any es donen les condicions per a què així sigui. Si passa, poder jugar amb l’Europa la Copa de la Reina seria espectacular.

Per acabar, com és compartir tot el que esteu vivint amb la Pili Porta?
Una sort. La connexió que hi ha i com ens entenem no té preu. Sempre dic que la meva referent és ella.