Parlar de Manolo Castillo és parlar d’un dels grans ‘killers’ del futbol català. El seu instint i la seva rapidesa de moviments va donar moltes alegries als qui ja ens movíem pel vell Sardenya. Un autèntic depredador de l’àrea amb una astúcia poques vegades vista.

Com vas arribar a l’Europa?
Va ser una mica peculiar. El Sr. Martí, directiu de l’Europa, coneixia la meva dona per motius laborals i quan va saber qui era jo, es va interessar per si volia fitxar.

Fitxaves amb l’Europa duent dues temporades a Preferent i amb la necessitat de pujar. Vau notar aquella pressió?
L’Europa era un equip punter que sempre lluita per millor fites i aquell any no era diferent a d’altres reptes. El vestuari, per sort, no va notar pas aquella pressió.

En la derrota a casa contra el Sant Cugat, a poc del final i davant el rival per l’ascens, vau pensar que s’escapava el tren de Tercera?
Va ser un cop molt dur, sí. Però teníem l’opció de pujar via promoció. Ens vam mentalitzar que no podíem pujar directe i ens vam centrar en fer-ho promocionant.

Va ser l’ascens contra el Vilobí el teu millor record com escapulat? I quin va ser el pitjor de tots?
Per descomptat va ser l’alegria més gran de totes. El pitjor record, el més amarg, quan vaig marxar del club. Jo no el volia deixar en aquell moment.

Explica’ns la teva compenetració ofensiva amb Soriano.
La clau era ser els dos molt dinàmics. Erem jugadors amb olfacte de gol.

Coneixies que ets el sisè màxim golejador de la història?
No tenia aquesta dada, però és un orgull per mi formar part de la història del club.

Alguna anècdota escapulada que puguis explicar?
Recordo un any que a l’estiu es va posar gespa natural. Quan va arribar el moment de competir en el primer partit oficial, no quedava gespa per enlloc, només als córners.

Un cop penjades les botes, has seguit vinculat al futbol?
Ho he fet acompanyant el meu fill, que juga des de ben petit a futbol. Pràcticament quan em vaig retirar va començar ell, justament com escapulat, a l’Escola de l’Europa.

Ja retirat, a què t’has dedicat professionalment?
Treballava mentre jugava, però després m’he dedicat al sector tèxtil i, en els últims temps, he treballat en una empresa de belles arts. Ara estic prejubilat.

El teu fill Sergio s’ha convertit en un dels millors centrals de Tercera. Vestirà algun dia d’escapulat novament?
Mai se sap, però si això passa, em faria molta il·lusió.

Segueixes l’Europa?
Sí, el segueixo. Des que el meu fill, a més, juga a la mateixa categoria, encara molt més. Sempre que he passat pel Sardenya m’he sentit com a casa i saludant vells coneguts.

Com et vas sentir a Gràcia?
Va ser una època molt bona. Realment, i no és un dir, em vaig sentir com a casa. Tinc una estima molt especial per aquest club.

Què li diries a l’afició que llegeixi aquestes línies?
Que els hi desitjo tot el millor, a ells i a l’Europa. Com he dit abans, tinc un record immillorable del meu pas pel vell Sardenya.

El perfil

Manuel Castillo Millán
22 d'octubre del 1961

3 temporades a l'Europa | 107 partits oficials de lliga i play-off

Base: SEAT i Martinenc. Sènior: Lloret, Iberiana, Terrassa, San Cristóbal, Europa i Sants.