Fa un mes l’Europa celebrava els seus 113 anys d’història i, com molts europeistes saben, el nostre estimat club no va començar a jugar competicions oficials fins la temporada 1909/1910. Concretament, el club va disputar l’únic torneig oficial que organitzava la Federació Catalana de Futbol, el Campionat de Catalunya, de categoria Júnior o segona categoria. L’equip, per tal de preparar-se per realitzar un bon paper a la seva estrena, va disputar diversos partits amistosos i, sobretot, va participar al torneig ‘Copa Esperanto’, primer torneig del que, de moment, tenim constància que es va participar.
Aquesta darrera competició va celebrar-se arran del cinquè congrés mundial esperantista que s’havia de celebrar del 5 a l’11 de setembre de 1909. Recordem que l’esperanto és una llengua internacional, creada a Polònia a finals del s. XIX, que intentava servir d’ instrument neutral per a la comunicació. Aquesta idea de l’esperanto com a llengua de comunicació universal no va acabar de reeixir, i és que, amb el pas dels anys, l’anglès ha ocupat el seu lloc. Aquest congrés va comptar amb la presència del creador d’aquesta llengua, el doctor L.L. Zamenhof, que va estar acompanyat a tots els actes de la flor i nata de la societat barcelonina del moment. El congrés tenia un extens programa d’actes que, a banda d’esdeveniments culturals i conferències, incloïa també un apartat esportiu que va consistir en curses ciclistes, curses de motos i cotxes i un torneig de futbol a disputar entre equips de la categoria Júnior.
Els equips participants eren els següents: Badalona, Catalònia, Europa, Olímpia, Numància, Salud, Universitari i el ‘Z’ de Sant Andreu. El diumenge dia 5 es van disputar les eliminatòries, a mode de quarts de final al camp de l’Espanyol, excepte la de l’Europa que es va disputar al camp de l’Universitari i contra aquest equip. El partit es va jugar a les 3.45 de la tarda i va ser arbitrat pel senyor Vila del Numància. Va ser un encontre molt disputat i amb molta emoció, ja que l’Europa va guanyar per un ajustat 1-0 i es va classificar per les semifinals. Van jugar per l’Europa : Román; Nogués, Aguiló; Pahissa, Sans, Castells; Zanuy, Aliaga, Escudero, Renyé E., i Gil. Aquesta històrica alineació, que es pot considerar com una de les primeres de les que es té constància i després d’un seguit de recerques, s’ha comprovat que és totalment certa i, per tant, dona nom a jugadors de la primera plantilla que van jugar partits oficials amb l’Europa.
Un partit de futbol d'aquell torneig
D’alguns dels jugadors en podem dir diverses coses. Emili Renyé ( germà de Lluís Renyé, primer gran porter del Barça) va jugar amb els blaugranes la temporada 1911/1912 dos partits amistosos i, en un d’ells, coincidiria amb un jove Paulino Alcántara. També, anys després, va ser directiu blaugrana. Igualment Zanuy jugaria també partits amistosos amb el Barcelona, així com Escudero i Sans. De pas, també deixem constància de tot una seguit de jugadors que composaven el dos segons equips de què disposava (A i B) el club: Rosich, Rosell J., García, Rosell P., Ibáñez, Segarra, Vila, Jaume, Aransanz; Inglada, Casals, Riu, Martell i Freixas.
Per tant, podem gairebé assegurar, en un alt percentatge, que la històrica i més antiga fotografia que coneixem fins a data d’avui de l’Europa (1910) no pertany al primer equip i si a l’infantil que tenim constància que existia, com ja vam explicar en un anterior número de L’Escapvlat, el diari oficial del club. Tornant a la Copa Esperanto, el dia 8 i a semifinals tocava jugar contra el Badalona, que s’havia desfet del Z. Però els badalonins no es van presentar i cedirien la victòria a l’Europa, que d’aquesta manera passaven a la final a jugar contra el Catalònia. Finalment el mateix dia 8 de setembre es va disputar la final entre l’Europa i el Catalònia, guanyant aquests últims pel curt marcador d’1-0.
