Queden quatre partits per acabar la Preferent Infantil i l'Europa és líder amb dos punts sobre el Can Rull, segon classificat i equip amb qui va empatar fa dues jornades al Nou Sardenya. Els graciencs van aconseguir guanyar per la mínima (0-1) al camp de la Vila Olímpica en l'últim partit gràcies al gol d'Ot Daura. Per analitzar la temporada dels europeistes parlem amb Joan Coll, tècnic d'una plantilla que és molt a prop d'assolir l'ascens.

Quina és la teva valoració de la temporada fins ara?

Els resultats ho diuen tot. Estem fent un any increïble. Molt content en tots els sentits. Anem primers a falta de quatre jornades, cosa que és molt significativa. Som un dels equips que intentem proposar millor futbol. Tenim moltes ganes de seguir i veure com acaben aquestes jornades per veure on estem al final.

Era l'objectiu principal lluitar per l'ascens a la Divisió d'Honor?

Era un repte molt gran perquè els equips 'A' són els més importants del futbol base al ser els que tenen les categories més altes. La meta en cap moment era pujar a Divisió d'Honor, però amb la mentalitat de formar i competir i amb la plantilla que vam confeccionar no descartàvem trobar-nos aquí. No ens ho esperàvem, però ara és el gran fi. Intentem formar persones, després jugadors i a partir d'aquí, si ens dona per poder pujar, no hi renunciarem.

Com veus la millora esportiva dels teus futbolistes?

L'evolució és molt positiva. En una plantilla de 20 jugadors no tots els nens van al mateix ritme, però en global hi ha molta millora i molts han fet una passa endavant tant en el futbol com en l'àmbit personal. Tota la feina en anys anteriors és molt bona i està donant fruits ara. Em quedo sobretot amb els aspectes col·lectius, que són els que ens estan donant força. La part positiva és que tenen marge de millora i això és molt bo pel club.

I com a persones?

Nosaltres creiem que l'evolució de cada persona és diferent. És una etapa formativa brutal perquè passen de ser nens a entrar en l'adolescència i es veuen moltes diferències. Com a entrenador t'adaptes a tot i saps per on pots pressionar un o altre. Parlem molt amb ells per veure com estan. Més enllà del que pot passar en un partit de futbol, tenim un equip de persones increïbles. És un dels millors equips que he portat. 

És més fàcil construir quan els resultats acompanyen?

El fet de guanyar partits és un component molt important. Volia lluitar per estar amunt i em miraven com si estigués sonat. El grup al final ha cregut en el missatge i van amb nosaltres. La manera com guanyes fa que ells creguin i creixin. Ha sigut molt fàcil construir perquè la victòria fa que donis més i puguis ser més exigent. Quan lluites per algun objectiu pots motivar als jugadors més fàcilment.

Partit entre l'Europa i el Can Rull disputat al Nou Sardenya fa dues jornades | Foto: Xavi de la Ossa

Com valores l'empat davant el Can Rull fa dues jornades?

Com a entrenador, sense ser realista i des de la posició més radical, no el valoro positivament perquè m'agrada guanyar i quan això no passa em molesta. Després valores que són nens que es van trobar amb un ambientàs a l'estadi al qual no estan acostumats. Continuem líders i no ens han passat a la classificació. Amb la victòria per la mínima davant la Vila Olímpica hem fet bo el punt contra el Can Rull.

Com t'estàs veient, en l'àmbit personal, a l'Europa?

Estic molt content. Havia jugat al futbol base i tinc molt bons records. L'Europa és un dels millors clubs de Catalunya i tenir l'oportunitat de tornar és molt gran. Quan va sortir l'oferta ni m'ho vaig pensar. L'any passat vaig portar el Cadet C i aquest any l'Infantil A. Fa tants anys que entreno que la maduresa m'ha arribat aquí a l'Europa. Això està sent part de l'èxit i espero que no pari. L'ambient és envejable i em quedo amb el model que busca mantenir sempre cuidar els jugadors de la casa i formar equips amb gran quantitat de futbolistes fets a l'Europa.

I en global... Quina és la teva valoració de la teva trajectòria a les banquetes?

Aquesta és la meva quinzena temporada entrenant. Vaig començar per passió i a poc a poc m'he anat enganxant. A mida qeu passen els anys vas evolucionant i si a sobre assoleixes certs èxits com m'ha passat doncs és més fàcil engrescar-te, aprendre coses noves, fixar-te en què fan altres tècnics... Va arribar un punt que vaig decidir intentar estar a equips més importants. Ara mateix és un dels meus millors moments com a entrenador. M'agrada molt formar jugadors perquè competir és una manera d'educar i ara la idea és acabar l'any el millor possible. Em veig amb ganes per a seguir. Així serà fins a que se m'apagui la flama.

Alguna promesa en cas d'ascens?

Ho he de parlar amb el cos tècnic. Rapar-me no, perquè ja ho he fet molts cops. Potser pujar a Montserrat.