A mig camí hi ha el Nou Sardenya que, des de fa uns anys, també és punt d’atracció per futbolistes i entrenadors japonesos que, amb la intenció de conèixer el futbol europeu, escullen l’Europa per fer-hi una estada. El pioner fou Kazuyoshi Kuramoto que va ser ajudant de Javier Revilla al Cadet A. ‘Kazu’ va passar de l’Europa a formar part del cos tècnic del futbol formatiu de l’Athletic Club de Bilbao.

Després va arribar Takanobu Tokunaga, que va ser entrenador de porters del Juvenil A quan Ángel Gómez n’era l’entrenador. Posteriorment, Ken Fujita va entrenar un equip aleví i, més recentment, Yuto Kurimoto un equip cadet. El Primer Equip també va tenir un japonès al seu cos tècnic: Takahisa Shiraishi va ser el segon entrenador d’Albert Poch i fins i tot va dirigir dos partits a Tercera Divisió quan Poch va deixar la banqueta.

Actualment, Kentaro Tsuboi és el segon entrenador del Juvenil A. Kentaro ja va ser el segon entrenador de Gonzalo Riutort en la seva anterior etapa al Cadet A europeista. Aquests són els casos més coneguts però en els darrers anys hem tingut altres entrenadors japonesos que s’han integrat en diferents tasques en el cos tècnic de diferents equips del club.

També hem tingut i tenim jugadors i jugadores provinents de Japó: Actualment, Kengo Matsuoka juga a l’Europa B, complint la seva segona temporada al club després d’assolir l’any passat l’ascens a Divisió d’Honor amb el nostre Juvenil A. Anys enrere, Kazuki Date va estar dues temporades en els nostres equips cadets.

Pel que fa al futbol femení, actualment el club té a Mei Hayashizaki com a portera al Femení A. Internacional sots-19 i sots-23 per Japó, Mei és, sens dubte, una de les millors porteres de la categoria actualment. Anys enrere, Megumi Kozakai i Asako Sakurabayashi també van vestir l’escapulada de l’equip femení a la categoria de plata del futbol estatal.

Kentaro Tsuboi: “Crec que no hi ha un altre club que ens aculli i tracti tan bé a nosaltres”

Kentaro Tsuboi és el segon entrenador del Juvenil A. Ha tornat a l’Europa de la mà de Gonzalo Riutort, amb qui ja va coincidir en la seva anterior etapa al club. El tècnic europeista va acabar la seva etapa de jugador en edat juvenil, a Japó, i des de llavors va començar a fer carrera com a entrenador a l’Escola de Futbol Shimizu S-Pulse, que actualment competeix a J1 League, la màxima categoria del futbol japonès. Tot i viure a Barcelona, encara participa d’alguns projectes futbolístics a Japó, i a més és CEO de Presoccerteam, una acadèmia de formació per entrenadors estrangers.

Kentaro, com valores aquesta segona etapa a l’Europa, amb dues grans temporades del Juvenil A?
Molt bé, les dues temporades que estem fent amb el Juvenil A són increïbles. Crec que ningú podia imaginar que assolíssim l’ascens a Divisió d’Honor el primer any, començant un nou projecte amb cos tècnic nou i jugadors nous. I ara, havent pujat de Nacional, aconseguir el rendiment que hem aconseguit a Divisió d’Honor ha estat també una sorpresa. Estic molt content d’estar en aquest club i en aquest equip.

Com veus l’Europa?
Veig que l’Europa és un símbol a Gràcia. Visc aquí al barri i no hi ha dia que no vegi gent del club pel carrer. Em trobo sempre jugadors i entrenadors amb l’uniforme del club pel barri. L’Europa és un club molt proper a la gent de Gràcia i crec que això no passa tant a altres clubs.

Ja fa anys que és habitual veure entrenadors, jugadors i jugadores de Japó a l’Europa. Per què creus que passa això?
En primer lloc, perquè Barcelona és una ciutat molt atractiva per la gent japonesa que li agrada el futbol perquè saben que aquí hi ha un dels millors clubs del món. És una ciutat ideal per aprendre i gaudir del futbol. És el meu cas també: jo vaig venir a Barcelona per formar-me millor com a entrenador. A l’Europa hem vingut entrenadors, jugadors, jugadores i també tenim ara a Kazuki Nakamura com a col·laborador en el sector del marketing. Sempre hi ha en els darrers anys japonesos perquè el club ens rep molt bé, amb respecte i estima. Crec que no hi ha un club que ens aculli i tracti tant bé a nosaltres com l’Europa.

Quines diferències trobes entre el futbol català i el japonès?
Porto onze anys vivint a Barcelona i la veritat és que des que visc aquí, el futbol japonès ha canviat bastant, però puc apreciar una gran diferència que hi ha encara des de llavors fins ara: la formació. El futbol català disposa d’una bona estructura de formació de tècnics i entrenadors, amb professors qualificats i un temari ben estructurat. Aquí els entrenadors que surten de l’escola d’entrenadors surten amb bon nivell i això aporta molt després al futbol formatiu. A Japó, això és molt millorable. Per altra banda, els clubs japonesos no tenen socis que voten a un president o una junta directiva, com per exemple passa a l’Europa. A Japó, la lliga japonesa va començar fa uns 25 anys basant-se en equips de les grans empreses (Toyota, Mitsubishi, Panasonic, Nissab, Matsuda...). Allà aquestes grans empreses són les propietàries directes dels clubs de futbol i això fa que les dues estructures esportives i de clubs siguin ben diferents.

Cultura i tradició

Al marge de la relació estreta i directa de jugadors i tècnics formats o projectats dins l’estructura esportiva i futbolística de l’Europa, el club gracienc i el país nipó tenen característiques similars. Gràcia, i per extensió molta de la massa social de l’Europa, és territori de persones motivades per la cultura i les tradicions. Aquests dos aspectes són molt potenciats al territori que acull l’Europa i també molt valorats i destacats al Japó. El de la Sagrada Família és el barri on va veure la llum l’Europa fa més de cent anys i que té al seu epicentre el monument més popular de Catalunya, àmpliament visitat per japonesos en les seves estades a la capital del Principat.

Fa un segle l’Europa jugava els seus partits com a local justament davant el temple, tal com es pot veure a la imatge superior. L’Europa i el Japó estan arrelats amb la cultura i les tradicions i també amb els valors i el respecte. Una mostra d’aquest respecte va tenir lloc el març de l’any 2011 després de la tragèdia de la central nuclear de Fukushima. Uns dies després, l’Europa va jugar partit de lliga a casa contra el Palamós i tota la plantilla va sortir al camp amb la bandera del Japó com a mostra de solidaritat.