Dins la quarta edición de la revista 'De Cabeza', que es pot llegir a internet en aquest enllaç, ens trobem un interessant article a la pàgina 49 que parla de l'Europa. Explica la història del propi autor, Wilmar Cabrera i comença dient així: 'El Club Esportiu Europa fue el culpable directo de que alquiláramos, con mi pareja, nuestro primer piso en Barcelona. Aterrizamos en la llamada 'Ciudad Condal' en el otoño del 2008, para que Andreta hiciera un doctorado en la Universidad Pompeu Fabra. Y como la universidad y el estudio le tomaban todo el tiempo a ella, a mi me tocó buscar piso para vivir. Concerté una cita para ver uno en Can Baró. De camino, descubrí el Nou Sardenya, la cancha del Europa. En ese momento, sin ver todavía el piso, me dije a mi mismo: "Aquí viviremos. Si hay un estadio de fútbol cerca, está todo"'.

Aquest relat de tres pàgines és inèdit i formarà part del llibre 'Ponle Di Stéfano: 11 relatos de fútbol de un inmigrante', que el propi autor publicarà a finals del 2015. Cabrera, escriptor i periodista, va publicar el 2012 a Barcelona el llibre 'Los fantasmas de Sarrià visten de chándal'. Aquest colombià nacionalitzat espanyol va cursar un màster de creació literària a la Pompeu Fabra i manifesta que li agradaria molt "treballar en un projecte editorial i literari que inclogui futbol, memòria història i relats, comptant amb el CE Europa".

Afirma que el seu primer partit de futbol a Gràcia va ser l'any 2009. "Va ser molt bo i amb molts gols" i apunta "no recordo molt però sí el marcador, l'Europa va guanyar 4-3 el Premià". Wilmar va veure el derbi del passat dissabte "com es viu un clàssic, amb molta ansietat" i creu que "enguany ha arribat gent jove a l'equip que, junt amb els veterans, poden fer molta feina".