Quin objectiu tenia el partit que s'ha disputat a Quatre Camins?
Val a dir que l'Europa ja va venir l'any passat i fer visites així crea un ambient de familiaritat i alegria. La gent que ve al Centre Penitenciari no sabeu el bé que fan a tots els nois.
Pels interns deu ser tota una experiència
Totalment. Al centre fa anys que tenen un equip federat, que vol dir que juguen un campionat de futbol sala, en aquest cas. Però la visita d'equips de fora i el fet que coneguin com es viu aquí, és bo per uns i altres i educa molt. Educa en valors i fa adonar-se a la gent que els que estan aquí dins són persones com tu i com jo.
I com arriba l'Europa a participar d'aquestes activitats?
Jo sóc molt amic d'en Xavier Lucas, de fet vaig estar al seu casament i ens tenim molta estima. Aquest any l'Europa ha repetit i amb ganes de repetir l'any que ve. Una o dos visites a l'any estarien molt bé i als nois dels centre els ajudaria molt.
Quines altres activitats esportives fa la seva Fundació?
Moltes. Ara passem del futbol a l'handbol, tenim també equips federats femenins de futbol sala, equips al Consell Escolar. La Fundació i el seu conjunt de projectes socials tenen l'esport com un factor essencial. Tenim més de 300 nanos jugant a bàsquet, futbol i handbol.
Arran de la crisi, hi ha més entitats que vulguin col·laborar?
Sí, es nota un augment de la sensibilització pels temes socials. N'hi havia hagut sempre, però la crisi ha fet que molta gent, de forma directa o al seu voltant, l'hagi patit o l'hagi vist patir i això ha fet augmentar una mica la participació de la gent i les entitats en diferents causes.
Quan vostè dóna entrevistes a grans mitjans i li pregunten pel futbol, sempre diu que és de l'Europa. Encara el miren amb cara estranya?
Hi ha gent que de petit ja em deia que no era normal. Tothom és del Barça, de l'Espanyol, del Madrid... i jo sóc de l'Europa. El meu tiet, al qual jo adorava, em va portar del molt nen a l'Europa. Des de llavors que sempre he seguit totes les seves evolucions.
Vostè hi era al Nou Sardenya la final de la Copa Catalunya. Va patir molt?
No, no massa. Un patiment normal, com qualsevol altre aficionat. Es veia que el partit estava molt controlat i que l'equip anava a per totes a guanyar-la.
El partidet entre el Quatre Camins i l'Europa anava 10 a 10 i ha sortit vostè, amb el 10 a l'esquena, per fer el gol del triomf!
No, no. Es veu que era fora de temps! Han acabat 10 a 10! (rialles)