Va arribar com a remei d'emergència i es va quedar cinc anys. En 'Sera' ha estat un dels porters més carismàtics que ha tingut el club. Va passar a la història com el guardià de la porteria escapulada en la consecució de les seves dues primeres copes de Catalunya. Va arribar al club en ple play-off de la temporada 1996/1997 debutant a El Clariano d'Ontinyent per a rellevar el lesionat Toni.

Com va ser el teu fitxatge i la teva ràpida adaptació?
Un dia de partit al Narcís Sala em van dir que una persona de l’Europa volia parlar amb mi. Em van presentar ‘Tintín’ Márquez, qui em va explicar la lesió de Toni i que necessitaven un porter immediatament. No m’ho vaig pensar dos cops.

... i pocs dies després, contra pronòstic, vau derrotar el Barcelona a la final de la Copa Catalunya!
Per ser-te sincer, la veritat, pensava que no jugaria. Va ser una grata sorpresa. A més, guanyar el Barça era impensable i... ho vam fer!

Quins són el teu millor i pitjor record amb l’Europa?
El més amarg la sortida del club i el meu últim amb la lesió al genoll. El millor, sens dubte, les dues copes de Catalunya que vam guanyar.

Com vas viure aquelles cinc temporades al club?
Jugar a l’Europa és el millor que m’ha passat a la meva vida futbolística junt amb els dos anys al Martinenc. Vaig notar en tot moment el caliu i suport de l’afició europeista. Va ser una etapa molt bonica i de grans records.

Sempre has jugat de porter?
Sí, ja de petit veia una porteria al pati de l’escola i m’hi volia posar a sota!

Serafin, aturant un penal a la final de la Copa Catalunya 1998

Com et definires jugant?
Àgil i de ràpida reacció sota pals. La part més feble eren les sortides per alt a l’àrea gran.

Comparteixes la dita que tots els porters esteu fets d’una pasta especial?
Pot ser. Amb tots els cops que rebem algú pot pensar que estem tocats del bolet!, però a mi és sempre el que m’ha agradat encara que es pateixi molt en aquesta demarcació.

Un cop penjats els guants has seguit lligat al futbol?
Vaig jugar amb amics diverses lliguetes de futbol sala i futbol 7, També vaig jugar als veterans de l’Horta, però no he tingut mai la crida, per exemple, de fer d’entrenador.

A què t’has dedicat des que vas deixar el futbol en actiu?
Sempre m’he dedicat al transport de mercaderies, també quan jugava, fins que ho he hagut de deixar perquè duc dues pròtesi als malucs. Això ha tingut lloc recentment i ara haig d’orientar la meva trajectòria professional cap a una altra banda.

Tens relació amb antics companys de vestidor?
Vaig fer molta amistat amb en David Ros, ens veiem sovint. De tant en tant també em trobo a Juan Moscoso.

Segueixes l’Europa?
I tant! Per Betevé i pels diaris. Se’m fa difícil venir als partits perquè sóc a molts quilòmetres de Barcelona i em costa desplaçar-me, però espero que un dia em pugui escapar.

Què li diries a l’afició de l’Europa?
Només puc dir que moltes gràcies per enrecordar-se de mi i que mai oblidaré les dues copes de Catalunya que vaig guanyar amb aquesta històrica samarreta.

El perfil

Serafin Guillen Folch
12 d'octubre del 1969

6 temporades a l'Europa | 181 partits oficials (167 de lliga i play-off i 14 de Copa Catalunya)

Base a la Damm. Com a sènior al Barcelona C, Lloret, St. Cugat, Martinenc, Terrassa, St. Andreu, Europa i Rapitenca.