Fundat el 1907 i concretament al carrer Sicília número 290, l’Europa no va competir de manera oficial fins la temporada 1909/1910. Durant aquests dos anys de ‘no oficialitat’ es jugava en un terreny de joc al carrer Indústria, a tocar del Passeig de Sant Joan. Malauradament, fins el dia d’avui, res més no sabem d’aquests dos primers anys de vida del club.
Amb la disputa del seu primer Campionat de Catalunya, l’Europa va traslladar el seu terreny de joc just davant de la Sagrada Família, concretament entre els carrers Mallorca, Sicília, Provença i Nàpols. El camp era compartit amb altres clubs, com el RCD Espanyol, i es pagava la fortuna de l’època de 20 pessetes al mes (12 cèntims d’euro d’avui). El fet d’iniciar els campionats oficials es deu a la figura del primer president, Rodolf Collell i Ametller, qui sota el seu mandat va estabilitzar l’entitat i va consolidar-la en els seus inicis. Les temporades 1910/1911 i 1911/1912 van seguir-se disputant al mateix terreny de joc i el club, malgrat la seva aspiració d’ascendir a la divisió superior, va pagar la forta competència i l’augment de clubs participants, fet que va provocar que no s’aconseguís aquest objectiu. La presidència també va canviar de mans, passant a dirigir el club Francesc Ventura, qui a més era jugador del primer equip.
El 1912 però, l’Eixample barceloní seguia la seva imparable expansió i s’havia de deixar el terreny de joc on fins ara es jugava. Així, es va aconseguir trobar un altre camp, prop de la mateixa Sagrada Família. Aquest nou terreny estava situat entre els carrers Lepant, Còrsega, Padilla i Rosselló, al bell mig del que avui dia és l’Avinguda Gaudí. S’ha arribat a aquesta conclusió geogràfica en bona part després d’estudiar a fons diverses fotografies aèries de l’època i també gràcies a la instantània de Frederic Juandó, del 1915, que ens proporciona moltes pistes. En aquest estadi s’hi jugaria fins el 1917, però de la mateixa manera que l’anterior vegada, la projecció de l’obertura de l’Avinguda Gaudí va tornar a forçar la mudança.
Imatge de Frederic Juandó que, després d'investigacions, situa el tercer camp de la història (l’assenyalat a la imatge de portada amb un 2) en les cantonades dels carrers Lepant, Còrsega, Rosselló i Padilla.
Aquesta s’havia de produir el 31 de desembre del 1916, però una inoportuna pluja ho va endarrerir fins el dia 14 de gener de 1917 , en un partit contra l’Atlètic Sabadell. El nou terreny de joc no estaria molt lluny, ja que se situaria entre els carrers Marina, Rosselló, Còrsega i Sardenya. Pel final de la dècada dels anys 10 i ja de la mà del president Matas, l’Europa va experimentar una empenta i ascens fulgurants i la temporada 1919/1920 s’assolia la màxima divisió del Campionat de Catalunya. Algunes cròniques dels diaris ja es fan ressò de buscar un nou estadi, ja que del que es disposava era estret, petit i ja no podia acollir tota la gent que volia veure a l’Europa.
Finalment, el 5 de setembre del 1920 s’estrenava un nou estadi, a tocar de la fàbrica de La Sedeta i ja dotat de magnífiques graderies per acollir els cada cop més nombrosos europeistes. La inauguració es va fer en un partit contra l’Oviedo. S’iniciava una dècada prodigiosa, però això ja és una altra història...
____________________
^ Segurament Gaudí va ser testimoni de luxe dels primes avenços del recent fundat Europa amb el seu segon camp de la història (1909-1912) just davant del temple (marcat amb un 1 a la foto de portada). A la part superior (2) les restes del tercer camp que va tenir l’Europa (1912-1917).