Agenda

Resultats

Preu Entrades

Acreditacions

Moya, el tècnic d'una remuntada per emmarcar!

01 Maig 2019 Mònica Aguilar
Moya ha capgirat com un mitjó la situació de l'Europa B Moya ha capgirat com un mitjó la situació de l'Europa B CE Europa

Les pàgines centrals del darrer número en paper de L'Escapvlat estan dedicades a la gran gesta del segon equip amateur de l'Europa.

Carles Moya i Àvila (Mataró, 19/09/69) compta amb una llarga trajectòria com a jugador i com a entrenador. Com a futbolista va començar a jugar al Vilassar de Mar en categoria aleví i després va donar el salt al Barça fins a infantils. A la categoria juvenil va defensar els colors de l’Espanyol. En categoria sènior va jugar a les files del Vilassar de Mar dels 18 als 31 anys amb un parèntesi al Vilassar de Dalt fins que va penjar les botes als 31 anys d’edat. Com a entrenador, va començar al futbol base del Vilassar de Mar i posteriorment Premià i la Fundació Sánchez-Llibre.

D’aquí va fer el salt a les banquetes sènior al Vilassanès i l’any del centenari del Martinenc, el 2009, va dirigir el primer equip dels diables vermells. Tot seguit, va coincidir al Sant Ignasi amb David Vilajoana, entrenador de la primera plantilla escapulada. Ja per últim va ocupar les banquetes del futbol formatiu al Vilassar de Mar i al Mataró. El futbol són dinàmiques i això, millor que ningú, ho sap el filial escapulat i, concretament, el seu entrenador Carles Moya. El mataroní va agafar el relleu a la banqueta el 31 d’octubre quan l’equip era cuer del grup II de la Segona Catalana, després d’encadenar set derrotes consecutives. Amb la seva arribada l’equip va aconseguir revertir la situació i actualment es troba a la part alta, havent signat un nou rècord de victòries consecutives de l’Europa B a la Segona Catalana (7).

Com vas viure el fet d’arribar amb la temporada iniciada a un equip que es trobava en última posició?
La meva filosofia va ser venir aquí, no complicar gens les coses, fer-ho tot molt fàcil i a partir d’aquí ens va venir tot de cara. El que m’agrada és treballar amb gent jove i amb el fet d’agafar un filial ja comptava amb això. A més se suposa que tenen qualitat ja que molts d’ells són els que van pujar el juvenil a Divisió d’Honor. El que passa que els hi costa entendre el que és un salt de futbol base a futbol amateur. Aquí per molt bo que siguis amb 19 anys, tens certes coses del futbol que encara no has après. És el que em vaig trobar aquí, nois molt bons però molt tendres.


190501 moya 1

 

Quan vas arribar et vas trobar un equip que encadenava set derrotes consecutives, com vas començar a treballar l’aspecte psicològic?
Vaig incidir, primer de tot, en què pensessin que eren bons jugadors, però al futbol entren altres detalls, els quals era la meva missió ensenyar. S’ha de tenir en compte que quan ve un entrenador nou i amb tantes derrotes és fàcil motivar-los. I a més, quan el primer partit que jugues el guanyes. Vam anar a casa del líder i vam empatar, amb tot el que suposa a nivell d’autoestima. Però vam pecar de massa autoestima. És un dels problemes que tenen els jugadors joves. Tots els partits els hem disputat fins l’últim minut, però a partir del Turó de la Peira vam fer un ‘reset’, ja que vam incorporar un parell de jugadors nous que ens han aportat molt. També vam recuperar jugadors lesionats que també ens han aportat molt i després vam anar al camp del Valldoreix. Una cosa que només sap el Nacho De Prada és que allà vam fer una primera part molt bona, va començar la segona i en la primera arribada ens fan gol. Allà vaig dir “plego!” perquè no aconseguia treure el suc que volia treure a l’equip. Per sort vam empatar i a partir d’aquí vam agafar la ratxa de victòries. Recordo que vaig pensar que si perdíem el partit jo plegava. Són moments calents, però a l’acabar i l’endemà rumies i hi ha aquell amor propi que et diu que has vingut aquí a treure’ls de sota.

Quins canvis a nivell futbolístic vas introduir fins donar amb la clau?
Lògicament cada entrenador té el seu sistema. Vaig agafar informació de la situació de cadascun, em vaig informar una mica. El primer que has de fer quan arribes a un vestidor i que està en problemes és agafar informació. Aquests jugadors estaven jugant a futbol però no se sentien futbolistes. La meva filosofia aquest any ha estat fer entrenaments molt senzills, dedicats al futbol, a aprendre tres o quatre coses però bé i la resta ve tot rodat, perquè ells ho tenen a dins. Jo he implantat el meu sistema i ells l’han agafat de seguida, a la primera. En el fons els que juguen són els jugadors.

El fet que tant tu com la Leire hagueu estat futbolistes facilita aquesta connexió amb el vestidor de saber què els motiva?
Exacte. Recordo que vaig arribar aquí el primer dia i vaig fer un entrenament molt senzill, molt bàsic, perquè la primera setmana em vaig dedicar a observar i analitzar-ho tot. Els nois de seguida em van dir que els havia motivat molt i tampoc havíem fet res de l’altre món. Això no vol dir que critiqui l’anterior fase. Cada entrenador fa el que vol i simplement em vaig dedicar a dir el que volia d’ells i que cadascun donés el millor de dins. Volia entrenaments intensos i anar corregint els detalls que els hi fallen per la joventut, ja que tots tenen entre 19 i 21 anys, excepte un de 24. Els hi falta l’experiència de situacions puntuals i aquí és la part on intervenim tant la Leire com jo.

Tot i els moments durs, veus un equip molt implicat en la temporada, oi?
Sí, i tant! Estic molt content per com han treballat perquè al final jo només els hi dono quatre eines. Recordo un dia que els hi vaig donar la opció de no fer un entrenament, els hi donava festa i ells em van demanar entrenar. Un punt d’inflexió va ser un dia que vaig decidir canviar un entrenament per un sopar. A partir d’aquell dia vam començar la ratxa que portem fins ara de victòries.

Heu aconseguit una ratxa de punts impressionant, quin objectiu teniu marcat fins a final de temporada?
L’objectiu és el partit a partit. La derrota que vam patir a Premià va ser perquè és difícil tenir-los sempre tan endollats. És a dir, quan has fet tants punts ells indirectament es veuen salvats, que era el primer objectiu. Voldríem lluitar per la promoció però matemàticament tampoc hi arribem. Per tant, cada setmana els hi he d’anar marcant un objectiu, els he d’anar motivant. El nostre objectiu és quedar el més amunt possible. Si començant dels últims podem acabar cinquens, la podrem donar per una temporada molt bona vista la situació al Nadal.


190501 moya 2

 

Tenint un gruix de la plantilla jove i una bona relació amb Vilajoana, esteu preparant alguns jugadors per fer el salt al Primer Equip?
La veritat és que cada divendres parlo amb en David, anem comentant la situació. Tenim nois que ja han anat convocats al Primer Equip, per tant anem parlant també de cara a l’any que ve de quins jugadors poden tenir opcions. No és fàcil confeccionar una plantilla per Tercera, influeixen diversos factors i obvi que ens agradaria que pugessin molts. Per qualitat individual tots poden ser molt bons, però després per ficar-te al món amateur entren molts factors.

Com definiries el teu equip? Ens podries destacar na virtut i un defecte de l’Europa B?
Com a virtuts diria que és un equip molt ambiciós, que té les idees molt clares i fa molt bon joc. Un equip de qualitat. En quant a defecte, és difícil dir què no m’agrada sobretot quan tot va de cara. Un defecte a nivell personal, és que hi ha hagut moments que m’hagués agradat donar opcions a jugadors a qui no els hi he donat tantes. No tinc cap queixa de ningú, tots s’han implicat al màxim.

Com et definiries com a tècnic? I com a persona?
Sóc molt temperamental. Jo sempre dic que tinc el to alt, però també crido. Jo vull que agafin el missatge, que l’escoltin. Visc els partits intensament, de fet molts cops ni m’adono que crido. La meva virtut diria que de la mateixa manera que crido per esbroncar també ho faig per elogiar. Com a persona sóc molt estricte, m’ho diuen la meva dona, els meus fills… Sóc molt quadriculat i m’agrada molt la disciplina tant a la vida com al futbol.

 

acidH TEB FederacioAcell