Un soci ho és per ambició
Per què som socis de l’Europa? Ens hem fet mai aquesta pregunta? Què ens hi enganxa? Què ens fa renovar el carnet any rere any i assistir partit rere partit? A algunes persones els hi ve de família, altres per sentiment gracienc i així podríem trobar mil històries diferents.
No obstant, des de L’Escapvlat creiem que no ens equivoquem afirmant que, en una gran majoria, un soci ho és també per ambició. Sigui de l’Europa o del club modest que sigui. Cada etapa de la història, cada dècada, cada context i cada situació econòmica i social marca el pas dels anys pels clubs. Es pot militar a Primera, a la Liga Adelante o a Primera Catalana, com ho va fer l’Europa fa just 10 anys en un ràpid pas pel pou del món territorial.
Però en l’esport, a diferència d’altres associacionismes culturals i socials, una part del que ens lliga als clubs és l’ambició. Somiar -que de moment és l’únic que no ens cobren- amb fites majors. No serà avui, potser tampoc demà, però segurament molts socis, especialment els menors de 50 anys, que no han viscut l’època a Segona A ni han vist l’estadi ple fins la bandera, volen recuperar la grandesa que l’Europa havia tingut i que, de tant en tant, com enguany jugant la final de la Copa Catalunya, recorda que encara té.
Quan els socis més joves comenten als més vells que volen veure l’Europa a Segona o a Primera, als últims se’ls dibuixa un somriure irònic, pensant que això ja no tornarà a passar mai. No? Segur? La nova generació d’europeistes té ganes de viure el que els més veterans ja han viscut, ho vol viure amb piles carregades, ambicions renovades i és per això que són socis del club: per aspirar a altes fites.
Enguany, l’Europa té tot per davant ben obert: el primer lloc de la lliga es troba a 5 punts, dimecres jugarà una final de la Copa Catalunya i, si res no es torça, disputarà el tercer play-off d’ascens consecutiu a Segona B. Fets que serveixen per esperonar noves generacions a fer-se de l’Europa en uns temps difícils on el futbol professional i el ‘circ’ mediàtic que els rodeja fan complicat ser de l’equip de casa, de l’equip de Gràcia.
