El Filial femení de l’Europa va sumar un nou empat davant un rival de la zona alta, el Reus, en un duel marcat per la sensació agredolça d’haver estat molt a prop de la victòria. Si bé l’equip gracienc va tenir la pilota i el control del joc durant la major part del partit, no va trobar el camí del gol, malgrat el domini constant i l’ordre col·lectiu.

Des del xiulet inicial es va veure un Europa fidel a la seva identitat: possessió, paciència i responsabilitat amb pilota. El Reus, en canvi, es va mostrar molt ben col·locat al darrere, còmode sense la pilota i buscant aprofitar alguna transició. Aquesta fórmula va convertir el partit en un exercici de maduresa per part de les escapulades, que van moure la pilota amb intenció, però sense trobar escletxes clares per fer mal.

Les ocasions clares van ser escasses, en un enfrontament més tàctic que vistós. De fet, la més destacada del partit la va tenir el conjunt visitant, però una inspirada Mai sota pals va aparèixer per evitar el gol amb una gran intervenció. L’Europa, tot i no generar perill real, va tenir la sensació constant de ser superior i de tenir el partit controlat.

El duel es va anar enfosquint amb el pas dels minuts, com si el gol no hagués volgut fer acte de presència. Al vestidor, la sensació era clara: si s’haguessin jugat tres partits seguits, el marcador hauria seguit immòbil. I, tot i això, la frustració de no haver pogut fer un pas endavant ofensivament quedava compensada amb la solidesa i la seguretat defensiva mostrada.

Aquest empat, el segon consecutiu davant rivals de la part alta, ha de llegir-se en clau positiva. A la primera volta, en aquest tram exigent, l’equip va encaixar onze gols i no va sumar cap punt. Ara, amb només quatre gols en contra i dues jornades sumant, la lectura és clara: l’equip ha crescut, ha corregit errors i ha reforçat la seva identitat.

Queden cinc partits i quinze punts en joc. El vestidor ho té clar: l’objectiu segueix viu i el calendari pot jugar a favor. Els rivals directes han d’enfrontar-se entre ells i, si l’Europa manté aquesta solidesa i fa un pas endavant en l’últim terç, tot és possible. La sensació és que l’equip cada dia vola una mica més. I el millor encara està per arribar.